Austeritat

L'austeritat sempre m'ha semblat un valor positiu que ens acosta al més essencial i ens allunya del que és superflu i banal. No veig l'austeritat com una limitació, sinó com un desig de senzillesa, de viure només amb els elements imprescindibles que permetin dur una vida digna. No crec que l'austeritat hagi de comportar actituds gasives; crec que és saludable tenir petits capricis i poder satisfer-los; però sempre dins d'unes prioritats vitals, que per a cadascú seran diferents, i sense arribar a allò tan conegut d'estirar més el braç que la màniga.
Veig l'austeritat com un element de contenció davant la frivolitat de la despesa inútil, una actitud sensible i solidària respecte els que pateixen privacions.
L'austeritat ens facilita valorar les coses, pel que són i pel que aporten; adonar-nos de l'esforç que suposa assolir-les, reflexionar sobre allò que és essencial a la vida.
Ara els polítics ens anuncien una època de privacions i retallades, "d'austeritat".
A ningú li agrada haver de viure amb menys recursos, gastar més pel mateix que abans, sentir-se més "pobre" del que era. Però farem un pas endavant com a societat si som capaços de gastar menys i millor, de posar seny i contenció, d'establir prioritats, de valorar els petits moments i el que valen les coses.
Reflexionava sobre això perquè avui he rebut una felicitació que m'ha fet adonar que més enllà dels béns materials hi ha l'amistat i la capacitat de gaudir de les petites coses.

Doncs això. Bon any i sapigueu gaudir dels petits moments que basteixen la felicitat.