divendres, 31 de desembre de 2010

Benvolgudes i benvolguts compatriotes

Pot semblar una qüestió menor, però té la seva importància. Les paraules amaguen ideologia i valors, destil·len concepcions i s'han de saber triar amb cura. Encetar un discurs amb una salutació adequada a l'interlocutor té un valor que no hem de menystenir. Recordo que amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre comentava les incomoditats que em generava la salutació freda i desdibuixada que emprava el Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla adreçant-se als ciutadans del país, en contrast amb la salutació que emprava Jordi Pujol, que s'adreçava als seus compatriotes. Veig que Artur Mas ha recuperat el terme, amb l'afegitó de començar per les ciutadanes, tot un gest de complicitat per a que el llenguatge no generi discriminacions de caire sexista.
Del discurs no voldria dir-ne gran cosa. La música sona bé. Va apel·lar a la solidaritat dels que van bé cap als que passen dificultats -un element de sensibilitat bàsic per a mantenir la cohesió social- i a la fermesa per a defensar la dignitat nacional; i no podia faltar una nova referència a les dificultats que ens esperen i un missatge d'optimisme i esperança en el futur, que ha de començar per l'autoexigència de cadascú de nosaltres. L'oposició, tan creativa com sempre i en un nou gest d'originalitat, tibant de manual opositor, només se li acut comentar la manca de concreció del discurs. Res de nou.
Un altre element que atorga gruix institucional al discurs de Cap d'Any és el lloc. Després d'uns anys d'aquesta ocurrència progre de fer el discurs des d'un hospital o una caserna, una idea original i simpàtica però poc adient (perquè hi ha moltes persones que treballen sacrificadament per als altres en aquestes dates), s'ha triat la sala gòtica de la Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat, presidida per Sant Jordi, patró de Catalunya. Un dels símbols de l'autogovern i del nostre desig de llibertat. Certes coses s'han de dir des de llocs així.
Tornant al que deia al principi d'aquesta entrada, voldria dir que la pàtria és allò que dóna cohesió i nord a la ciutadania. La pàtria l'aglutina i l'omple de sentit i identitat. I és aquest esperit el que han de reflectir les paraules i els gestos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada