Pensar en el dia que som ens porta de seguida a pensar en aquell company/a, amic/ga o conegut/da que celebra un dia més o menys especial a la seva vida.
No tothom és molt de celebrar ni tothom partidari de trencar gaire amb les seves rutines habituals; però qui més qui menys a tothom li agrada comprovar que és recordat per algú i fer alguna cosa una mica diferent per commemorar aquella data assenyalada de manera especial en el seu calendari.
Aniversaris de tota mena i sants són dates que ens permeten afirmar-nos en la nostra individualitat i prendre consciència del pas del temps.
A l'era del WhatsApp és més fàcil que mai felicitar algú. Ràpid, instantani i barat. I si formes part de grups només cal que algú ho recordi per a que tot seguit es vagin repetint les felicitacions de tots i cadascun dels membres del grup en qüestió. Mai he dubtat dels bons desitjos de ningú, però sí que tinc la sensació que l'acumulació de felicitacions és més fruit del mimetisme i del no voler ser menys que d'altres que de la convicció. És com si ens obliguéssim a quedar bé. Estar molt bé recordar algú, felicitar i expressar bons desitjos. Però la pressa i la necessitat d'enllestir ràpid ens porten cap a la repetició dels missatges (felicitats, per molts anys, passa un bon dia,...). Ningú té l'obligació de ser-ho, però costa ser original.
Per això sempre ha valorat especialment la comunicació personalitzada, el detall original, aquell que sempre hi pensa sense necessitar el WhatsApp, aquells amics o familiars que mai et fallen perquè sempre et tenen ben present.
Estic al calendari entre Cristines i Annes. Ahir va ser el meu sant i em va agradar molt rebre aquesta felicitació: No cal afegir gran cosa més.
Felicitats a totes les Annes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada