dilluns, 5 de maig de 2014

D'origen humà

Quan et banyes tranquil·lament en una platja i et vas trobant els més variats residus, penses que el mar és un femer i que malgrat l'atractiu del paisatge i de l'entorn, la presència humana acaba sent catastròfica per al medi. No hi ha racó que hagin trepitjat els humans sense residus que delatin la seva presència.
Ara, el que tothom intueix, ho acaben de certificar un grup de científics dirigits per la Universitat de les Açores que han estudiat les profunditats de l'oceà des de la plataforma continental europea fins a la dorsal mesoatlàntica (la serralada submarina que divideix l'oceà de nord a sud i que es troba a uns 2.000 quilòmetres de la costa). I què hi han trobat? Doncs de tot: tones i tones d'ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca i tota mena de deixalles i residus d'origen humà.
Jo, quan vaig nedant, tinc una sensació molt desagradable quan noto el contacte d'una bossa; i de vegades l'he confós amb una medusa. I un moment que hauria de ser de plaer i relaxació acaba sent de neguit i fàstic. Però és que hi ha peixos que també confonen els plàstics amb menjar, els ingereixen, i poden morir per l'obstrucció dels seus estòmacs o ofegats per aquests microplàstics tan presents al medi marí. No cal afegir que tot això pot incorporar-se després a la cadena alimentària amb unes conseqüències inquietants per a la nostra salut.
I la cosa està superant límits que esdevenen preocupants: en alguns punts de la Mediterrània s'han extret més escombraries que biomassa.
El rànquing de merda l'encapçalen els plàstics (40%), seguit de prop dels aparells de pesca (34%). A continuació vidres, metall, fusta, paper, roba i altres materials sense especificar.
Crec que el tema hauria de preocupar. El mar és una de les grans fonts de vida que tenim. Aporta aliment, estètica, salut, qualitat de vida, inspiració.
De nosaltres depèn. 





Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!

Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!

1 comentari:

  1. lo pitjor de les bosses de plàstic es que t'enganyen et fan pensar que son una medusa >_<

    ResponElimina