El regal més preuat

El regal més preuat ens permetrà, al llarg de la nostra vida, donar nom a tot allò que ens envolta. No tan sols al que veiem, sinó també al que sentim, volem, imaginem o somiem. 
El regal més preuat és quelcom indestriable de la nostra humanitat, sublim, capaç de perviure més enllà dels nostres dies. 
El regal més preuat creix indefinidament i s'eixampla. Són les 

Punts de llibre per a les llargues lectures d'estiu - X

La lectura en imatges - VI

Llegir pot ser un moment de viure emocions fortes, una sacsejada en el nostre món interior. 
Poden ser moments de passió, una finestra que se'ns obre per a viure noves experiències, per a viure més intensament. 
Res més allunyat de la monotonia o l'avorriment. Llegir és obrir-nos a d'altres mons, a d'altres idees; és viure més vides. 

Ànima

Llarga és la joia
de qui estima la vida,
viva la flama
de qui sent il·lusió.

No decaiguis, amor,
que alimentes la vida. 
No defalleixis, cor, 
que alimentes l'amor.

Seieu, negocieu i pacteu; si us plau

Ara que heu tornat de vacances, seieu i negocieu, si us plau; hi ha un clam que reclama una resposta urgent:

Benvolgut president,

És sabuda la voluntat d'autogovern del poble català, reiteradament exercida o reclamada de cap a cap dels segles. En l'últim període democràtic, començat al final del segle passat, aquesta voluntat d'autogovern es va canalitzar inicialment a través de l'Estatut d'Autonomia del 1979.
El parlament català va aprovar el 2005 una nova proposta d'Estatut d'Autonomia, que posteriorment van assumir, el 2006, de primer les Corts Generals i, finalment, en referèndum, el poble de Catalunya. La meva implicació personal, tot i no tenir responsabilitats de govern en aquell moment, per a facilitar un nou encaix de Catalunya a Espanya, durant tota la negociació, és ben sabuda.
La sentència posterior del Tribunal Constitucional va diluir i en gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de continuar desenvolupant la capacitat d'autogovern de Catalunya per la via transitada fins aleshores.
Més recentment, durant la legislatura passada, la negativa a tota mena de negociació sobre la proposta de pacte fiscal, promoguda pel govern de la Generalitat i aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament de Catalunya, va tornar a evidenciar la incapacitat de donar resposta des de les institucions de l'estat a les propostes presentades des de Catalunya.
Aquesta situació de blocatge i la manifestació més nombrosa de la història, duta a terme a Catalunya l'11 de setembre passat, em van portar a la conclusió de la convocatòria d'eleccions anticipades perquè el poble de Catalunya decidís lliurement i democràticament el seu futur polític.
Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar com a resultat un ampli suport popular, amb una molt elevada participació, la més elevada de la història en aquesta mena d'eleccions, a les forces polítiques que presentaven en el programa electoral la necessitat d'exercir el dret de decidir.
El Parlament de Catalunya ha manifestat unes quantes vegades durant aquesta legislatura, i a través de majories qualificades, el suport al dret de decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la negociació amb el govern d'Espanya amb l'objectiu de portar-lo a terme mitjançant una consulta democràtica. La constitució recent del Pacte Nacional pel Dret de Decidir ha evidenciat, alhora, l'ampli suport de què també gaudeix aquest propòsit entre institucions, agents econòmics i socials, i societat civil a tot Catalunya.
El Consell Assessor per la Transició Nacional, organisme de què s'ha dotat el govern de la Generalitat i del qual formen part destacades personalitats, dóna arguments en el seu primer informe de l'existència de vies legals que possibiliten de dur a terme la consulta. Atès que és un informe que considero d'alta qualitat i de contingut molt interessant, crec oportú fer-l'hi arribar d'aquí a pocs dies.
Per tot plegat, entenc que es donen les condicions favorables per a proposar la celebració d'una consulta a Catalunya: ampli suport ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació, i existència de vies legals per a dur-la a terme.
Entenc que, quan es donen totes aquestes circumstàncies, fruit segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al principi de l'escrit, és un deure dels responsables públics i governamentals de forjar la voluntat política que permeti de donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat, en el nostre cas, la catalana.
En la nostra última reunió li vaig exposar la necessitat d'una resposta política a la demanda democràtica del poble de Catalunya. Avui la hi reitero per escrit, amb el mateix esperit de diàleg i de negociació d'aquella reunió.
Sóc conscient de la seva posició contrària a la celebració de la consulta, com em va manifestar en aquella reunió. Tot amb tot, entenc que de la mateixa manera que hi ha països –també de la UE– que han trobat vies per a resoldre democràticament i legalment aquesta mena de desafiaments i de realitats, Espanya no hauria de ser-ne l'excepció de sentit contrari.
En conseqüència, li torno a exposar la necessitat d'abordar el diàleg i la negociació, que permetin al poble català de celebrar una consulta, d'una manera pactada, en el termini més breu possible, dins els marcs legals que establim.
Cordialment,

Artur Mas

Petits plaers: Sota l'ombra del verd

El nou urbanisme de les ciutats ha anat generant carrers i avingudes d'amples voreres on l'arbre i el verd tenen una presència creixent, com si es volgués harmonitzar d'alguna manera el desenvolupament i la duresa del formigó amb la natura. 
Els arbres als carrers esmorteixen el soroll del trànsit i generen corredors a l'ombra per on circula l'aire i el passeig sota el seu brancatge esdevé agradable. 
Aquests dies de calor intensa cercar l'ombra del verd en parcs i carrers, seure en una de les moltes terrasses que s'hi posen, esdevé un petit plaer, potser més aviat urbanita, però que al pic de l'estiu fa la vida a ciutat una mica més plaent. 

Punts de llibre per a les llargues lectures d'estiu - IX

Lectures d'estiu

Forma part dels clàssics del periodisme estiuenc demanar a personatges més o menys coneguts quins llibres s'enduran de vacances. La primera sorpresa consisteix a constatar que tothom llegeix i s'endurà llibres per als seus dies de lleure. No dubto de les bones intencions de la gent, en certa manera és com els propòsits de cap d'any; però em resulta difícil creure en la capacitat lectora d'aquests personatges quan tot seguit et descriuen unes vacances carregades de desplaçaments, activitats, trobades,... Vénen a dir, simultàniament a les seves ambicions lectores, que a part de la tria que han fet no saben el que acabaran llegint perquè estaran molt ocupats i no saben si els quedarà gaire temps. Però queda bé dir que llegiràs. 
Sembla que tenir unes vacances atapeïdes, ocupadíssimes, fins i tot estressants, dóna prestigi. Estar molt ocupat és sinònim de persona dinàmica, inquieta, amb vida social i professional riques. Però la lectura requereix temps, temps que has de prendre a l'activitat i guanyar per a tu. 
Admiro les persones que saben optimitzar el seu temps i donar a cada aspecte essencial de la seva vida el temps que requereix, però també tinc clar que el temps de que disposem és limitat i cal establir clarament quines són les prioritats. No sé si realment hi ha temps per a tot. 
Centrant-me en les preferències lectores, no hi ha dubte que Victus és un dels llibres importants de l'any. Em va sobtar que algú com en Rajoy el triés. I en això no li duré pas la contrària. És una bona tria, li han fet una bona recomanació. Espero que el gaudeixi i l'ajudi a entendre millor un dels problemes que té al davant. Però Victus ja té també quelcom de fenomen. És un llibre que he vist llegir i del que se'n parla. Molts d'altres també l'han triat.
Més que afirmar que es llegirà durant les vacances d'estiu es tracta de llegir veritablement i encertar amb la tria. 
Jo, després de Victus, estic amb Incerta glòria de Joan Sales. 
Bones lectures d'estiu!

Ideari

"Un educador tria el compromís com a camí i el testimoni com a vehicle." 

Fer realitat els somnis

El noruec Alexander Polli ha fet realitat el desig ancestral dels humans de poder volar com els ocells. Adrenalina pura amb unes imatges espectaculars. 

Possibilitats

"Un llibre obert és un cervell que parla; 
tancat, un amic que espera;
oblidat, un ànima que perdona;
destruït, un cor que plora”.

                                                                      Proverbi hindú

Creure en la vida

Creure en la vida és creure en la capacitat d'amor i de bondat que hi ha en cada persona. Saber que la vida es fa més fàcil quan desitges i fas el millor per als altres. 
És esforçar-se per viure una vida on mostris la teva estimació per les coses i les persones. 
Creure en la vida és respectar i admirar-se de la manera de ser i de pensar de cada persona; respectar-ne les diferències de caràcter i de cultura. El fet diferencial dels qui ens envolten enriqueix a tothom i ens dóna una visió més oberta i ample de la vida. 
És viure amb la certesa i l'optimisme que el bé triomfarà sobre el mal i que en el món, encara a vegades no ho sembli, hi ha més bé que no pas mal. 
És continuar caminant pel camí del bé i de l'amor quan el mal sembla que ens paralitza. 
És creure en el perdó i en la capacitat de recomençar quan ens ha fallat la confiança i l'amistat. 
És continuar lluitant quan sembla que has fracassat  i que tot s'ha perdut. Tornar a confiar quan has estat víctima d'un desengany. 
Creure en la vida és acceptar els teus límits i aprofitar al màxim les teves qualitats. És acceptar-te i estimar-te tal com ets perquè és la teva realitat. 
És no posar etiquetes denigrants a ningú i pensar que ningú és tan net de culpa que pugui acusar els altres ni creure's que pot estar-hi per sobre. 
I és seguir estimant la vida i la gent fins i tot quan l'últim temporal hagi enfonsat la barca dels nostres dies. 
I encara que la mort un dia ens prengui la vida, seguirà unint-nos amb els que hem estimat. 
I quan tot sembla ensorrar-se, l'amor i la vida floreixen de nou com una esperança sobre les runes.

Punts de llibre per a les llargues lectures d'estiu - VIII

En el Mediterrani

Els darrers esdeveniments d'Egipte m'han fet pensar en aquesta bonica cançó de George Moustaki versionada per Marina Rossell en el seu darrer treball. Homenatge i actualitat. 

En aquest gran bassal,
on juguen nens d'ull fosc.
Hi ha tres continents
i un llarg passat d'horrors.
D'històries d'opressió,
profetes, déus i tot.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

Hi ha olor de sang,
flotant en els seus rius.
Països castigats,
ferits i morts i vius.
Les illes amb reixats,
i murs que són presons.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

On el primer colom,
va néixer sota una ombra.
Hi ha sempre un olivar,
que mor sota les bombes.
I pobles oblidats,
la terra els va segant.
També un estiu molt bell,
que espera els que vindran.

Mediterrani al vent...

Les illes amb reixats,
i murs que són presons.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

On el primer colom,
va néixer sota una ombra.
Hi ha sempre un olivar,
que mor sota les bombes.
I pobles oblidats,
la terra els va segant.
També un estiu molt bell,
que espera els que vindran.

Mediterrani al vent...

En aquest gran bassal,
jugàvem innocents.
El vent omplia el seny,
la salabror la pell.
Els meus companys de joc,
s'han fet homes ja grans.
Germans d'aquests que us dic,
que el món va abandonar.

Mediterrani al vent...

A sobre el Partenó,
el cel era de dol.
I en altres llocs del món,
planava el desconsol.
No oblidarem el mar,
d'Atenes i Barcelona.
Malgrat tots els estius,
que el nostre mar ens dóna.

Mediterrani al vent... 

El valor dels llibres

"Els llibres només tenen valor quan condueixen a la vida i li són útils. " 

Hermann Hesse (1877-1962)

És vegetarià -diuen-.

Es diu tambaqui. I amb aquestes esfereidores mandíbules diuen que li agrada mossegar testicles. Sí, el que sentiu.
És de la família de les piranyes, originari d'Amèrica del Sud, i s'ha detectat la seva presència a l'estret d'Oresund, entre Suècia i Dinamarca. 

Es desconeix com pot haver arribat fins aquell indret, tot i que se sospita que podria haver-se escapat d'algun aquari o granja de peixos.
Les autoritats locals han advertit del perill i han recomanat -com a mesura de prevenció- que els banyistes evitin el nudisme i es banyin amb un banyador cenyit -per si de cas-.
Segons el Daily Mail, fa un parell d'anys un peixet d'aquests va provocar la mort de dos pescadors a Papua Nova Guinea en arrencar-los els dallonses en un atac. 

Si el vostre esperit més intrèpid i aventurer us ha dut a banyar-vos per aquelles fredes aigües, alerta! que aquest animaló va directe a la pebrotera com a bon vegetarià 

-diuen- que és. 

Brrrr!

La lectura en imatges - V

Aquesta fotografia em fa pensar en com la lectura pot acostar persones, omplir el temps que podem compartir amb els altres. 
És bonic pensar que la néta llegeix a l'avi, potser perquè ell ja no és gaire capaç de fer-ho o, senzillament, per la satisfacció que li proporciona la bellesa de la paraula dita en boca de la seva néta. 
La lectura en veu alta crea un vincle molt especial entre les persones (parella, mestre-alumnes, pares-fills, avis-néts,...), omplint-lo de calidesa i obrint-lo a noves formes de comunicació. 

Els dies de la ciutat més buida

La setmana de la Mare de Déu d'agost concentra els dies en que la ciutat roman més buida. Més gent de vacances fora de la ciutat, més comerços i negocis tancats per vacances, menys trànsit, més facilitats per aparcar,... 
Tothom aprofita aquests dies morts entremig dels ponts que dibuixa la festivitat en el calendari i l'ambient es va allunyant del brogit habitual, impregnant-se de calma i silencis que dibuixen un paisatge de relaxament i serenor. 
Els diaris han de fer esforços per omplir-se i es lliuren a informacions menors o en sobredimensionen d'altres, les tertúlies de la ràdio compten amb tertulians de temporada en comptes dels habituals, la televisió s'omple de reposicions i passis de pel·lícules vistes un munt de vegades, i la programació entra en un impasse que només trenquen els grans esdeveniments esportius. Està comprovat que el 15 d'agost és el dia de menys consum televisiu de l'any i és que és temps de festes majors i dies de canvi de torn. 
Tot funciona a mig gas i convida a gaudir de la pau d'aquests darrers dies de les vacances, com si es volgués demostrar que el millor que es pot fer és 

Proverbi

"Escolto i oblido,
veig i recordo,
faig i comprenc."

Proverbi xinès

La metodologia de l'educació resumida brillantment en poques paraules.

Tomas Tranströmer

Sempre seran un misteri per a mi els motius que mouen els membres de l'Acadèmia Sueca a concedir el Premi Nobel de Literatura. Suposo que la geopolítica hi deu tenir molt a veure. 

L'any 2011 es va concedir al poeta suec Tomas Tranströmer (1931), d'escassa producció però força valorat en l'àmbit anglosaxó i germànic, que també és psicòleg (treballant en l'àmbit penitenciari i en el dels discapacitats) i traductor. Aquí era i segueix sent un gran desconegut fora de cercles molt reduïts i amb una difusió limitadíssima de la seva obra. Un desconeixement que ni la rellevància del premi ha contribuït a minvar. 

Només poden trobar-se alguns poemes seus en l'antologia Poetes suecs del segle XX, editada per Columna el 1995 i pel seu poemari La plaça salvatge, publicat per Perifèric el 2007. 

La meva descoberta de Tomas Tranströmer es redueix a pocs poemes i la veritat és que m'atrau el que expressa i suggereix. Crec que aporta una mirada diferent, introspectiva, que es mou en un terreny tan difícil com el de les ambigüitats de la consciència i dels sentiments. 

Us deixo dues mostres de la seva poesia que m'han agradat força:

Del març del 79

Cansat de tothom que em ve amb paraules,
paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol en la neu.
Llenguatge però cap paraula. 

Breu pausa durant un concert d'orgue

L’orgue deixa de sonar 

i es fa un silenci sepulcral a l’església,

però només uns segons.

Aleshores el tènue brunzir del trànsit 

penetra des de fora, el gran orgue.

Ens trobem encerclats pel murmuri del trànsit

que fa la volta als murs de la catedral.

El món exterior hi llisca 

com un film transparent 

i amb un combat d’ombres en pianissimo.

Com si fos un soroll més del carrer 

sento el batec d’un dels meus pols en el silenci,

sento els giravolts de la sang, 

la cascada que s’amaga dins meu, 

i que m’acompanya arreu,

i tan proper com la meva sang 

i tan llunyà com un record 

de quan tenia quatre anys

sento el camió de gran tonatge que passa 

i fa tremolar els murs siscentenaris.

Res no pot ser més diferent dels braços de la mare

i tanmateix, ara sóc un nen

que de lluny sent com els grans parlen, 

les veus dels guanyadors i dels perdedors es confonen.

Una congregació dispersa ocupa els bancs blaus. 

I les columnes s’alcen com arbres estranys:

sense arrels (només el terra de tots) 

i sense capçada (només el sostre de tots).

Revisc un somni. 

Em trobo en un cementiri i estic tot sol. 

El bruc resplendeix arreu fins que es perd de vista. 

Qui espero? Un amic. 

Per què no arriba? Perquè ja és aquí.

Lentament la mort apuja la llum des de sota, des del terra.

La landa brilla amb un lila més i més intens –

no, d’un color mai vist... 

fins que la claror pàl·lida del matí

travessa xiulant la parpella 

i jo em desperto amb aquest POTSER immutable 

que em porta per aquest món dubitatiu.

I cada imatge abstracta del món 

és tan impossible 

com el dibuix d’una tempesta.

A casa hi ha l’Enciclopèdia omniscient, 

tot un metre de prestatgeria, 

hi vaig aprendre a llegir.

Però tots tenim la nostra enciclopèdia escrita,

creix dins de cada ànima,

s’escriu des del naixement, 

centenars de milers de pàgines 

premudes les unes contra les altres

i tanmateix, encara hi cap aire! 

Com fulles tremoloses al bosc. 

El llibre de les contradiccions.

El que hi diu canvia a cada moment, 

les imatges es retoquen elles mateixes, 

les paraules s’agombolen.

Una onada travessa rodolant el text, 

seguida d’una altra onada, i una altra...

Estar en pau amb un mateix

Punts de llibre per a les llargues lectures d'estiu - VII

Ludòpates per la pàtria

Quan el govern central va establir els nous límits de dèficit públic per a 2013 i 2014 el conseller Mas-Colell va anunciar que no hi hauria més retallades i que calia ser imaginatius per a incrementar els ingressos. D'entrada s'han prorrogat els pressupostos per a evitar signar unes xifres que resultarien sagnants i lesives per a la ciutadania, però la sensació és la de trobar-nos en un atzucac del que no sabem com sortir. La batalla legal pel repartiment del dèficit serà llarga i sembla més aviat una maniobra dilatòria que d'entrada està perduda. Pensar que no hi haurà més retallades no s'ho creu ni el més ingenu i incrementar ingressos (és un dir) passa per noves taxes i impostos que majoritàriament acabaran pagant els de sempre. Resulta descoratjador. La cirereta del pastís la posa l'anunci d'un nou sorteig de loteria per Cap d'Any per esgarrapar alguna cosa de la que juga la gent a la tradicional Grossa de Nadal. Aquestes eren les solucions imaginatives de les que es parlava per a incrementar els ingressos. Quina pena! Estimular la ludopatia per a intentar salvar les finances públiques. La ciutadania, que fa gala de més sentit comú que els polítics, ja ha anat reduint els diners que es gasta en aquests sorteigs per una senzilla raó de prioritats. I ara, resulta grotesc i de mal gust que es vulgui estimular la despesa en joc per patriotisme en una societat cada cop més empobrida.

Hi ha un humor feminista?

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix l'humor com la "facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes."

Hi ha un humor que es mou en el terreny de la ironia, subtil, que juga amb els significats i tendeix a expressar el contrari del que es diu. La ironia és una expressió de la intel·ligència que trasllueix un alt grau d'elaboració. 

Però també hi ha un humor més aviat gruixut que es basa sovint a ridiculitzar persones i col·lectius. És un humor que genera complicitats però que també és viscut amb irritació pel col·lectiu ridiculitzat. Hi ha acudits masclistes que ridiculitzen les dones, racistes, homòfobs, anticatalans,... 

És un humor que busca provocar trencant els límits que marca la correcció política. 

En aquesta línia hi ha acudits "femenins" que ridiculitzen amb cruesa els homes. El feminisme, que tant ha fet per la justícia en la lluita contra la discriminació i per la igualtat, no sé si subscriuria i reivindicaria acudits com aquests:

- Què són dues neurones en el crani d'un home? ¡¡¡Okupesss!!! 

- En què s'assemblen els homes a un raspall de dents? Sense pasta no són res i sense el mànec tampoc valen per res. 

- En què s'assembla un home a una gamba? Que s'aprofita tot menys el cap!

- Què és un foli partit per la meitat per a un home? Un trencaclosques!

- En què s'assemblen els homes a les ampolles de cervesa? De coll cap a dalt estan buits!

- En què s'assemblen els homes als dofins? Es creu que són intel·ligents, però ningú ho ha demostrat encara. 

Diuen que a elles els fa gràcia.

La infància

"La infància és un lloc sense temps,
on els minuts no compten
i les hores passen dolçament
compartint les coses més senzilles."

Joan Walsh Anglund

La lectura en imatges - IV

Hi ha platges i moments on només hi pots ser tu i imbuir-te d'una pau que cap presència humana alteri, on la lectura esdevingui un cos a cos entre tu i les pàgines del llibre, en un oasi on només tinguis per companys el vent i l'onatge. 

Llibertat

En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l’arena en la neu
Escric el teu nom

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l’eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom

En tots els meus bocins de cel
En l’estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom


En els camps en l’horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom

En cada glop d’aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom

En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i freda
Escric el teu nom

En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat física
Escric el teu nom

En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom

En el llum que s’encén
En el llum que s’apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom


En el fruit trencat en dos
De l’espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom

En el meu gos llépol i tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom

En el trampolí de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom

En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s’allarga
Escric el teu nom

En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom

En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom


En l’absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom

En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l’espera sense memòria
Escric el teu nom

I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conéixer-te
Per anomenar-te

Llibertat 

Paul Éluard (1895-1952)

Traducció de Marc Granell M. GRANELL i I. MARTÍNEZ MARZO, Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX

Edicions 96. 

Carcaixent, 1999.

L'entreteniment de quatre gats

La lectura, malgrat la seva importància a molts nivells i una presència gens menyspreable, té vocació d'entreteniment minoritari. Ha resistit amb solvència el pas del temps i la dura competència d'altres mitjans, consolidant el regne de la paraula. S'ha guanyat la seva quota a la ràdio, la televisió, Internet; té atractiu per als creadors i força per adaptar-se a nous suports. 
Però Josep Pla la va clavar, crec que a El quadern gris, quan la va definir com l'entreteniment de quatre gats. 
Malgrat donar molt, també reclama molt en forma de temps, esforç i concentració. És un passatemps exigent i no tothom li pot donar l'atenció que voldria ni el posa per davant d'altres opcions d'oci més llamineres. 
Ho era fa vora un segle i ho segueix sent avui: un entreteniment per a quatre gats. Pla dixit.

Punts de llibre per a les llargues lectures d'estiu - VI

La lectura en imatges - III

És una de les imatges de l'estiu. Gent relaxant-se en una platja llegint, estirats a la sorra damunt una tovallola o asseguts a la gandula (que n'hi ha que també valoren el confort), sols o en parella (que també té el seu atractiu compartir un plaer com aquest). I de fons el so del suau oneig de la mar.

Del futur del llibre i la lectura

Interessant resum d'una entrevista amb Javier Celaya, on es refermen algunes idees que ja han estat exposades en entrades anteriors d'aquest blog.

Petits plaers: Matins de cel blau

Hi ha matins que es desperten sense cap núvol al cel, on l'espectacle és en el blau que llueix sobre teu. La visibilitat és extraordinària, tot es distingeix amb nitidesa i es percep amb detall. Els matins de cel blau conviden a la vida, perquè els colors són vius i la seva puresa fa que la vida desprengui alegria, que sigui més intensa. 
A l'estiu, amb la primera llum, sumen el seu encant a una fresqueta que tonifica el cos i l'esperit després d'una nit calorosa. És un moment de carregar bateries i preparar-te amb ànim per al dia que tens al davant.
Els matins de cel blau enalteixen els records, associant-los per sempre en la memòria a la seva màgia.