divendres, 16 d’agost de 2013

En el Mediterrani

Els darrers esdeveniments d'Egipte m'han fet pensar en aquesta bonica cançó de George Moustaki versionada per Marina Rossell en el seu darrer treball. Homenatge i actualitat. 



En aquest gran bassal,
on juguen nens d'ull fosc.
Hi ha tres continents
i un llarg passat d'horrors.
D'històries d'opressió,
profetes, déus i tot.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

Hi ha olor de sang,
flotant en els seus rius.
Països castigats,
ferits i morts i vius.
Les illes amb reixats,
i murs que són presons.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

On el primer colom,
va néixer sota una ombra.
Hi ha sempre un olivar,
que mor sota les bombes.
I pobles oblidats,
la terra els va segant.
També un estiu molt bell,
que espera els que vindran.

Mediterrani al vent...

Les illes amb reixats,
i murs que són presons.
També un estiu molt bell,
que no tem la tardor.

Mediterrani al vent...

On el primer colom,
va néixer sota una ombra.
Hi ha sempre un olivar,
que mor sota les bombes.
I pobles oblidats,
la terra els va segant.
També un estiu molt bell,
que espera els que vindran.

Mediterrani al vent...

En aquest gran bassal,
jugàvem innocents.
El vent omplia el seny,
la salabror la pell.
Els meus companys de joc,
s'han fet homes ja grans.
Germans d'aquests que us dic,
que el món va abandonar.

Mediterrani al vent...

A sobre el Partenó,
el cel era de dol.
I en altres llocs del món,
planava el desconsol.
No oblidarem el mar,
d'Atenes i Barcelona.
Malgrat tots els estius,
que el nostre mar ens dóna.

Mediterrani al vent... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada