dilluns, 26 d’agost de 2013

Seieu, negocieu i pacteu; si us plau

Ara que heu tornat de vacances, seieu i negocieu, si us plau; hi ha un clam que reclama una resposta urgent:



Benvolgut president,

És sabuda la voluntat d'autogovern del poble català, reiteradament exercida o reclamada de cap a cap dels segles. En l'últim període democràtic, començat al final del segle passat, aquesta voluntat d'autogovern es va canalitzar inicialment a través de l'Estatut d'Autonomia del 1979.
El parlament català va aprovar el 2005 una nova proposta d'Estatut d'Autonomia, que posteriorment van assumir, el 2006, de primer les Corts Generals i, finalment, en referèndum, el poble de Catalunya. La meva implicació personal, tot i no tenir responsabilitats de govern en aquell moment, per a facilitar un nou encaix de Catalunya a Espanya, durant tota la negociació, és ben sabuda.
La sentència posterior del Tribunal Constitucional va diluir i en gran part va anul·lar la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, i va evidenciar la impossibilitat de continuar desenvolupant la capacitat d'autogovern de Catalunya per la via transitada fins aleshores.
Més recentment, durant la legislatura passada, la negativa a tota mena de negociació sobre la proposta de pacte fiscal, promoguda pel govern de la Generalitat i aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament de Catalunya, va tornar a evidenciar la incapacitat de donar resposta des de les institucions de l'estat a les propostes presentades des de Catalunya.
Aquesta situació de blocatge i la manifestació més nombrosa de la història, duta a terme a Catalunya l'11 de setembre passat, em van portar a la conclusió de la convocatòria d'eleccions anticipades perquè el poble de Catalunya decidís lliurement i democràticament el seu futur polític.
Les últimes eleccions al Parlament de Catalunya van donar com a resultat un ampli suport popular, amb una molt elevada participació, la més elevada de la història en aquesta mena d'eleccions, a les forces polítiques que presentaven en el programa electoral la necessitat d'exercir el dret de decidir.
El Parlament de Catalunya ha manifestat unes quantes vegades durant aquesta legislatura, i a través de majories qualificades, el suport al dret de decidir dels catalans, i ha establert el mandat del diàleg i la negociació amb el govern d'Espanya amb l'objectiu de portar-lo a terme mitjançant una consulta democràtica. La constitució recent del Pacte Nacional pel Dret de Decidir ha evidenciat, alhora, l'ampli suport de què també gaudeix aquest propòsit entre institucions, agents econòmics i socials, i societat civil a tot Catalunya.
El Consell Assessor per la Transició Nacional, organisme de què s'ha dotat el govern de la Generalitat i del qual formen part destacades personalitats, dóna arguments en el seu primer informe de l'existència de vies legals que possibiliten de dur a terme la consulta. Atès que és un informe que considero d'alta qualitat i de contingut molt interessant, crec oportú fer-l'hi arribar d'aquí a pocs dies.
Per tot plegat, entenc que es donen les condicions favorables per a proposar la celebració d'una consulta a Catalunya: ampli suport ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació, i existència de vies legals per a dur-la a terme.
Entenc que, quan es donen totes aquestes circumstàncies, fruit segurament de tota la trajectòria històrica que li descrivia al principi de l'escrit, és un deure dels responsables públics i governamentals de forjar la voluntat política que permeti de donar resposta a la legítima, pacífica, democràtica i majoritària aspiració de la societat, en el nostre cas, la catalana.
En la nostra última reunió li vaig exposar la necessitat d'una resposta política a la demanda democràtica del poble de Catalunya. Avui la hi reitero per escrit, amb el mateix esperit de diàleg i de negociació d'aquella reunió.
Sóc conscient de la seva posició contrària a la celebració de la consulta, com em va manifestar en aquella reunió. Tot amb tot, entenc que de la mateixa manera que hi ha països –també de la UE– que han trobat vies per a resoldre democràticament i legalment aquesta mena de desafiaments i de realitats, Espanya no hauria de ser-ne l'excepció de sentit contrari.
En conseqüència, li torno a exposar la necessitat d'abordar el diàleg i la negociació, que permetin al poble català de celebrar una consulta, d'una manera pactada, en el termini més breu possible, dins els marcs legals que establim.
Cordialment,

Artur Mas

2 comentaris:

  1. Esto es very difficult... Y tal...

    ResponElimina
  2. Sí, però que no sigui dit que no ho hem intentat una vegada més, pacíficament i amb voluntat de diàleg.

    ResponElimina