dijous, 8 d’agost de 2013

Hi ha un humor feminista?

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix l'humor com la "facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes."
Hi ha un humor que es mou en el terreny de la ironia, subtil, que juga amb els significats i tendeix a expressar el contrari del que es diu. La ironia és una expressió de la intel·ligència que trasllueix un alt grau d'elaboració. 
Però també hi ha un humor més aviat gruixut que es basa sovint a ridiculitzar persones i col·lectius. És un humor que genera complicitats però que també és viscut amb irritació pel col·lectiu ridiculitzat. Hi ha acudits masclistes que ridiculitzen les dones, racistes, homòfobs, anticatalans,... 
És un humor que busca provocar trencant els límits que marca la correcció política. 
En aquesta línia hi ha acudits "femenins" que ridiculitzen amb cruesa els homes. El feminisme, que tant ha fet per la justícia en la lluita contra la discriminació i per la igualtat, no sé si subscriuria i reivindicaria acudits com aquests:
- Què són dues neurones en el crani d'un home? ¡¡¡Okupesss!!! 
- En què s'assemblen els homes a un raspall de dents? Sense pasta no són res i sense el mànec tampoc valen per res. 
- En què s'assembla un home a una gamba? Que s'aprofita tot menys el cap!
- Què és un foli partit per la meitat per a un home? Un trencaclosques!
- En què s'assemblen els homes a les ampolles de cervesa? De coll cap a dalt estan buits!
- En què s'assemblen els homes als dofins? Es creu que són intel·ligents, però ningú ho ha demostrat encara. 
Diuen que a elles els fa gràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada