I penses: "Aquest me'l vull llegir", "després d'aquest llegiré...", "quan pugui...", "m'hauria de llegir..."; i amb tots aquests pensaments vas acumulant materials dels que acabes perdent el control fins que un dia descobreixes quelcom que un dia et va il·lusionar i ara gairebé havies oblidat.
I és que aquest és el drama de molts lectors: tenen més ganes de llegir i títols pendents que temps per llegir-se'ls. No sé si a vosaltres us passa. Jo he de reconèixer humilment que a mi sí. És una situació que provoca certs neguits, perquè notes que no la pots controlar, que se t'escapa. Prens consciència que a la vida et quedaran coses molt interessants per llegir.
Neguiteja però no cal fer-ne un drama. Amb l'edat aprens a relativitzar-ho gairebé tot. Forma part de la vida com tantes altres coses; i la nostra vida són les decisions que prenem i les prioritats que ens marquem. Cadascú les seves.
No hi ha en català un terme que reculli aquesta acumulació de lectures pendents (almenys jo no la conec), però sembla que el japonès sí que ho ha fet: tsundoku.
Diria que tots els lectors tenen una tsundoku. La meva és llarga i en constant transformació, alterada constantment per tot el que vaig descobrint i les inquietuds i interessos que vaig desenvolupant. Tinc coses per llegir, però constato que mai sé del tot el que acabaré llegint. Hi ha quelcom capriciós i indesxifrable en la decisió final, on també hi pesen elements emocionals i que tenen a veure amb l'estat d'ànim, no només són els interessos o les necessitats.
Tingueu la vostra tsundoku, però escolteu el vostre cor i llegiu allò que a cada moment necessiteu.
Salut i bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada