Cross, de James Patterson

James Patterson
Cross
Barcelona: Ediciones B, S.A.; 2008
Col·lecció La Trama
392 pp
ISBN: 978-84-666-3211-9

Quan em vaig creuar per casualitat amb aquest llibre i em predisposava a llegir-lo vaig voler saber coses sobre ell i el seu autor. Resulta que James Patterson (1947) és un dels autors més venuts del món, que viu professionalment de l'escriptura, amb la qual ha venut més de 375 milions de llibres arreu del món i lògicament també ha guanyat molts milions de dòlars. Un detall simpàtic de la seva biografia és que ha creat els Premis James Patterson PageTurner dedicats al foment de la lectura i a l'estimació pels llibres, als quals sembla que hi dedica importants quantitats de diners. Ha rebut importants premis i reconeixements, ha format part habitualment de les llistes de llibres més venuts i l'èxit de les seves novel·les ha comportat adaptacions cinematogràfiques i alguna sèrie de TV.
Algunes males llengües diuen que compta amb "col·laboradors" per completar part de la seva abundant producció.
Cross forma part d'una sèrie de novel·les protagonitzades per Àlex Cross, un antic agent de l'FBI doctorat en psicologia. En aquesta entrega, després de patir la pèrdua de la seva esposa i d'haver-se retirat per a cuidar dels seus fills amb l'ajut de la seva àvia, torna a l'acció per atrapar un perillós sicari psicòpata i violador que creu connectat amb la mort de la seva dona. 
La narració es desenvolupa en paral·lel a un doble nivell; el que correspon a ell mateix i el que correspon al psicòpata, amb el que guarda més d'una similitud; fins a confluir a l'escenari final, que compta amb un desenllaç fins a un cert punt previsible, però que conté elements sorpresa.
El que més m'ha interessat d'aquest llibre, però, ha estat descobrir la "fórmula" de l'èxit d'aquest autor. Què fa que aquest llibre enganxi i atrapi el lector, que un cop el comences no el puguis deixar anar, que resulti addictiu com una mala cosa?
D'entrada dir que en poc menys de 400 pàgines hi ha més de 120 capítols. Això vol dir capítols de 2-3 pàgines que es llegeixen en un plis-plas. És una narració molt cinematogàfica, on es desenvolupa una intriga carregada d'acció i on passen coses constantment que l'autor sap fer progressar sense perdre el pols narratiu. Hi ha poca descripció d'ambients o sentiments. Poques pàgines poden considerar-se introspectives. Els diàlegs són força abundants. El llenguatge? No planteja cap exigència al lector. Planer, proper a la parla del carrer. 
Les conseqüències? Una obra que es llegeix pràcticament d'una tirada, que es consumeix amb avidesa i proporciona una distracció satisfactòria. No crec que sigui una obra mestra que em quedi gravada a la memòria més enllà d'aquesta satisfacció immediata, però si agafes una altra novel·la protagonitzada per l'Àlex Gross o escrita pel James Patterson ja saps més o menys el que et trobaràs. I la veritat és que es deixa llegir bé i no deixa males sensacions. 

Entenc que hi hagi crítics que menystinguin aquesta literatura perquè és poc exigent amb el lector i no aporta pràcticament res més enllà d'una simple distracció. Que la considerin un producte de consum banal. Però també he de dir que de vegades m'he trobat amb obres aparentment pretensioses que són un autèntic pal. Els llibres han d'estar escrits per a ser llegits, es deuen a un públic. Un llibre necessita de lectors. Si no, cau en l'oblit. Això és així. I he de dir que té mèrit saber escriure llibres que connecten amb els desitjos d'un públic ampli. Jo això no ho criticaré. Connectar amb el públic, en aquest cas, és sinònim de ser un llibre que t'aporta allò que necessites en un moment donat. I jo, personalment, després de llegir-me el llibre de Bauman (que m'ha aportat reflexions molt estimulants) necessitava una cosa com aquesta, més aviat "lleugera". 
En resum, es tracta d'un thriller trepidant que es llegeix amb avidesa i del que no val la pena fer gaires segones lectures ni anàlisi de valors; per retrobar-te amb el plaer de llegir i comprovar, amb satisfacció, que t'has llegit un llibre de gairebé quatre-centes pàgines sense adonar-te.