dimarts, 3 d’abril de 2012

La literatura del jo

Michel de Montaigne
Imatge obtinguda de la xarxa
En el pròleg del seu darrer llibre, el dietari Octubre, Miquel Pairolí cita Montaigne per a reflectir el sentit dels seus Assaigs (en traducció del valencià Vicent Alonso) i també el sentit del seu dietari: " Dic lliurement el meu parer sobre totes les coses, fins i tot d'aquelles que sobrepassen potser la meua capacitat, i que no considere que siguen de la meva jurisdicció. El que n'opine és per mostrar la mesura del meu punt de vista, no la mesura de les coses".
Penso que molts dels blocs que hi ha a la xarxa beuen d'aquesta concepció. Els dietaris, els blocs, el periodisme d'opinió, són formes d'expressió que fan passar pel sedàs que cadascú ha anat conformant tot allò que es mou al nostre voltant. I no es tracta de la mesura de les coses sinó d'anar elaborant un punt de vista personal sobre la realitat del món. Ficar el nas sobre tot allò que t'interessa i opinar pot semblar un exercici agosarat i amb un punt de vanitat, però no es tracta de pontificar sobre res com si es tractés d'una veritat absoluta, sinó d'emetre una simple opinió personal amb la voluntat d'establir un diàleg respectuós que sigui profitós per a enriquir l'anàlisi d'un tema. 
La literatura del jo ha d'estar desproveïda d'egocentrisme i allunyada de la voluntat d'establir veritats absolutes. Ha de ser més aviat com un granet de sorra al servei de la veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada