dimarts, 10 d’abril de 2012

Encertar el camí

Habitualment vivim enganxats a la pressa i a una necessitat aparent d'aprofitar el temps que envaeix fins i tot l'espai que es propi de l'oci. I trobo que tot plegat ens porta cap a la insatisfacció. No podem estar pendents permanentment del fer, fer i fer. 
Crec que hi ha una necessitat íntima d'estar sol amb un mateix, un espai de reflexió que permeti plantejar-se amb serenor i tranquil·litat les grans preguntes de la vida i trobar-hi respostes, perquè aquestes respostes són dins nostre i hem de ser capaços de trobar-les. Aquest espai ens ha de permetre trobar les claus i l'equilibri necessaris en una vida satisfactòria. 
Hem de poder viure una vida de la que ens sentim legítimament orgullosos, allunyada de l'angoixa i el desencís. Des de la llibertat amb la que hem pres decisions, des dels criteris amb els que hem anat conformant la nostra personalitat, des de les reflexions que hem estar capaços de fer. 
Cal saber definir bé les prioritats, encertar el camí.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada