He fet referència en alguns escrits d'aquest blog a la solitud i l'aïllament que pateix molta gent gran. Si mirem al nostre voltant ens serà fàcil descobrir històries de persones que reclamen la nostra atenció. I potser no cal recórrer a una residència de gent gran ni a un hospital, potser en tindrem prou amb el nostre veïnat. És una realitat ben present que colpeix i reclama, potser no amb la força d'altres realitats socials; però que no pot restar al marge de la nostra solidaritat.
De les moltes iniciatives que es mouen al voltant de Sant Jordi, enguany voldria destacar-ne aquesta. Perquè crec que els hi devem; que som on som i hem avançat com a societat gràcies al seu esforç i sacrifici; que ells han fet possible el nostre present. És de justícia tenir-los presents, ésser sensibles a les seves necessitats, abocar-hi la nostra solidaritat i oferir-los aquesta rosa com a símbol de l'afecte que ens inspiren i de tot allò que els hem de donar.
M'agrada la iniciativa... cal tenir-los presents cada dia, massa que se'ls oblida.
ResponElimina