dijous, 7 d’abril de 2011

Quin món tan meravellós

Aquest abril, en despertar-me, m'estic trobant dies preciosos com el que sembla que també serà avui, dies on la llum va esgarrapant minuts a la nit i la vida esclata ufanosa al nostre voltant; i sovint em ve al cap aquesta cançó:


 


Veig arbres verds, roses vermelles també,
Els veig florir per a mi 
I penso per a mi mateix: Quin món tan meravellós.


Veig cels blaus i núvols blancs,
El dia beneït brillant, la nit sagrada,
I penso per a mi mateix: Quin món tan meravellós.



Els colors de l'arc de Sant Martí tan bonics en el cel,
També estan en les cares de la gent que passa.
Veig amics donant-se la mà tot dient: com estàs?
Realment estan dient: T'estimo.



Escolto nadons plorar, els veig créixer,
Ells aprendran molt més del que mai se sap.
I penso per a mi mateix: Quin món tan meravellós
I penso per a mi mateix: Quin món tan meravellós.



                                                Louis Armstrong


Què gran, Louis!

1 comentari:

  1. Ostres, l'he escoltat i ... what a wonderful world...

    ResponElimina