Vaig veure aquestes imatges per primer cop quan era un adolescent i tot just començàvem a recuperar la memòria de la nació, mig d'amagat, en l'única televisió que hi havia. Em van impressionar moltíssim i no vaig poder contenir l'emoció. Aquella visió d'un Pau Casals nonagenari afirmant emocionat la seva catalanitat davant de les Nacions Unides i defensant la pau al món és de les coses que més m'han impactat mai. Han passat més de trenta anys des d'aquell primer cop, he tornat a veure aquestes imatges repetidament en diferents programes i segueixo experimentant la mateixa emoció del primer dia. Segueixen sent capaces de doblegar-me i humitejar-me els ulls.
Pau Casals és una persona que suma l'excel·lència en la interpretació del violoncel, una gran sensibilitat social i un compromís i un amor incommensurables per la seva terra. Un patriota com n'hi ha pocs, dels que una nació se'n sent orgullosa; compromès no només amb la pàtria sinó també amb la humanitat mitjançant un ideal de pau i concòrdia.
Val la pena llegir íntegrament el seu discurs,
"Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial- , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.
Deixeu-me que us digui una cosa.
Sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a una província d'Espanya. Però, què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré perquè: Catalunya ha quedat reduïda a una província d'Espanya. Però, què ha estat, Catalunya?
Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França, però que abans era Catalunya – per parlar de la pau. Sí, al segle XI, Pau al món, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra. Sí, al segle XI. Això era Catalunya. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)I jo estic tant content d'ésser aquí, amb vosaltres, content i commogut,....
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya."
24 d'octubre de 1971
i gaudir de la bellesa d'una de les seves interpretacions més populars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada