divendres, 22 d’abril de 2011

Escric perquè he llegit, llegeixo perquè visc

La gent de minimàlia obsequia cada dia a tots aquells que ho desitgin una frase. Una frase de les que fan pensar, tipus aforisme, fruit sovint d'una acurada reflexió per part del seu autor; síntesi de trajectòria, vivència i d'aquesta capacitat que tots hauríem de treballar de reflexionar sobre allò que forma part de l'experiència de les nostres vides. Això ens fa humans i ens porta a posar-hi paraules i integrar-ho en aquella motxilla que anem carregant amb el pas dels anys.
La frase que encapçala aquest post és de Baltasar Porcel i va ser pronunciada en el Discurs de cloenda de la fira de Frankfurt 2007.
M'ha fet pensar en el que em mou a escriure. Crec que és una necessitat de posar ordre al meu pensament, de fixar en un escrit allò que em volta pel cap, potser per por de perdre-ho i no tornar-ho a trobar. Aconseguir expressar el pensament em dóna tranquil·litat. I és un magnífic exercici mental triar i posar paraules per a poder expressar amb precisió allò que es vol transmetre.
Llegir i escriure van molt lligats. La lectura alimenta l'escriptura. Li proporciona temes, paraules, models i eines. La fa possible. És difícil que algú esdevingui un bon escriptor sense haver estat un bon lector. 
La vida es fa més humana i civilitzada amb la lectura. Enriqueix la nostra experiència de la vida i l'obre cap a nous horitzons. Llegim perquè som vius i la vida ens porta cap a noves lectures. 
Que passeu una bona Diada de Sant Jordi!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada