El pot de vidre i el cafè

Diuen que una de les cerques més comunes amb el Google és "el sentit de la vida", com si fos una qüestió que tingués una fàcil resposta o que es pogués resoldre amb una simple cerca; però la curiositat és la curiositat i més d'un ho prova per a veure què apareix a la pantalla. El fet de tenir ressenyat un llibre de filosofia com El sentit de la vida ha portat gent al meu blog que potser esperava un altre tipus de troballa, perquè certament, malgrat el títol, més que un llibre que doni respostes es tracta d'un llibre que planteja preguntes.
Avui he pensat que potser estaria bé oferir un relat que pogués proporcionar elements de reflexió a la recerca d'aquestes respostes. És una història que corre des de fa temps, segurament força coneguda, però del tot adient per al tractament d'aquesta qüestió:

Un professor, davant els seus alumnes a la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord a dir que sí.
El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins el pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.
Després, el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió els estudiants van respondre amb un sí unànime.
El professor, ràpidament, va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:

"Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida.
Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les nostres vides encara estarien plenes.
Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe ...
La sorra és la resta de petites coses. Si primer posem la sorra en el pot, no hi haurà espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf.
El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai no tindrem lloc per a les coses realment importants.

Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, dóna't temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afecció preferida. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua, ...
Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra."
Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè. El professor va somriure i va dir:
" Què bé que em facis aquesta pregunta! El cafè és per demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic."