LIJ - Un dia amb el pare

Kate Banks; Lauren Castillo
Un dia amb el pare
Barcelona: Editorial Joventut, 2009
ISBN: 978-84-261-3748-7

Un dia amb el pare, a partir d’una anècdota senzilla però emotiva (com és el de compartir pare i filla una jornada de pesca en un dia de lleure), planteja un tema cabdal en la formació dels nens, que és la necessitat de compartir temps i activitats amb els pares.
La nena va constatant a mesura que avança la jornada que el pare i ella tenen capacitats diferents i fan les coses també de forma diferent, però que això no els impedeix gaudir de la companyia de l’altre i comprovar que més enllà de l’activitat concreta han passat un dia fantàstic perquè han compartit un espai que ha estat enriquidor per ambdós.
Un llibre sensiblement il·lustrat que dóna en tot moment un suport eficaç a la narració, que parla de relacions humanes i sentiments, i força recomanable per a nens i nenes a partir de 6 anys.

LIJ - Elefant

Petr Horácek
Elefant
Barcelona: Editorial Joventut, 2009
ISBN: 978-84-261-3724-1

El protagonista d'aquest àlbum és un nen (compte amb aquest detall: està amb els avis i no amb els seus pares) a qui els adults no paren atenció perquè sempre estan molt enfeinats i van atrafegats.
Els nens són persones que bàsicament necessiten dues coses per al seu desenvolupament: jugar i que algú estigui per ells. I és aquesta interacció amb l'experimentació i el món que li proporcionen els adults que maduren i creixen com a persones.
En aquest àlbum veiem que el protagonista vol jugar amb els adults que té a la vora, però no obté satisfacció a les seves demandes. Què fa? S'ho munta amb un elefant fruit de la seva imaginació, però que és el que li proporciona joc, diversió i companyia. Amb l’elefant en qüestió imagina tota mena de destrosses i trapelleries. I l’elefant sempre esdevé l’excusa davant els seus avis. Quan al final l’avi troba una estona per a jugar amb ell representa que desperta del somni amb el que havia compensat la seva solitud.
L’àlbum compta amb unes il·lustracions clares i expressives que resulten molt plaents i permeten seguir la història sense pràcticament haver de llegir el text.
Un àlbum força atractiu i recomanable a partir de 4 anys.

LIJ - El Capità Superverd

Ellie Bethel; Alexandra Colombo (il·) 

El Capità Superverd 

Barcelona: Editorial Joventut, 2009

ISBN: 978-84-261-3740-1 

Sempre està bé parlar de consciència ecològica, respecte pel medi ambient, reciclatge,... Són objectius que com a societat hem d'intentar assolir i un bon reflex del progrés humà. Però en aquest tema també cal valorar l'originalitat i la gràcia, i més quan a Catalunya ja hem tingut referents més potents i eficaços (com el televisiu Capità Enciam). El Capità Superverd es mou en l'àmbit de la correcció política verda, però per al meu gust el conjunt resulta inodor i insípid. No costa imaginar-se una ciutat bruta i lletja, però sí que la solució de tots els mals depengui d'un superheroi “verd”. La batalla pel medi ambient és guanya amb la suma de petites revolucions individuals (“la revolució dels petits gestos” que anuncia una coneguda campanya publicitària), és una batalla més cultural que de grans accions. 

Ara bé, sí que aquest àlbum pot servir per a crear consciència sobre la qualitat ambiental de l'entorn i per a observar-lo amb ulls crítics. Compta, a més a més, amb un text rimat que el fa més agradable i llegidor. Tot i que no brilla per l'originalitat i la gràcia, es pot utilitzar com a eina pedagògica per a tractar temes medioambientals amb els més petits en un entorn escolar. 

Per a nens i nenes a partir de 5 anys.

LIJ - Ratpenats a la biblioteca

Brian Lies 
Ratpenats a la biblioteca 

Barcelona: Editorial Joventut, 2009 
ISBN: 978-84-261-3726-5

Ratpenats a la biblioteca és un atractiu i original àlbum per a primers lectors que homenatja els llibres i la lectura, i que compta amb diferents elements d'interès. 

Una nit, un grup de ratpenats avorrits, aprofiten la finestra oberta de la biblioteca per entrar-hi. 
El punt de partida pot resultar anecdòtic i banal, però a partir d'aquí la biblioteca se'ns presenta com l'espai on tothom pot trobar alguna cosa que satisfaci els seus interessos, com una porta oberta a la imaginació on el temps passa sense adonar-se'n. Quan es fa de dia els ratpenats han de marxar, però pensen que si un altre dia el bibliotecari deixa la finestra oberta ells hi tornaran, perquè han d'enllestir aquell conte a mig llegir i han descobert que “L'avorriment ja té cura, aquesta nit hi ha lectura”. 
L'altre element d'interès de l'àlbum és el text, presentat en forma de vers rimat, que el fa molt amè i llegidor. 
Un àlbum simpàtic i divertit, ben il·lustrat, que resultarà atractiu i amè per a primers lectors a partir de 5-6 anys.

LIJ - En Jan Pol té un cas

Marta Jarque; Daniel Jiménez (il·)

En Jan Pol té un cas
Barcelona: Editorial Bambú/Editorial Casals, 2009
ISBN: 978-84-8343-061-3

En Jan Pol té un cas planteja una senzilla trama detectivesca adreçada als primers lectors. En Jan Pol troba una petita capsa al garatge de casa i, com si d'un joc de pistes es tractés, recull en el seu bloc tot de dades que relaciona i que el porten a trobar un petit tresor que està amagat a una certa distància de casa seva.
La contraportada del llibre ens indica “misteri+superació de la por”, però en cap moment de la narració veiem que en Jan Pol pateixi de pors i tingui necessitat de superar-les. Tanmateix, la resolució de l'anècdota que planteja la trama resulta molt simplista i inversemblant.
De tot plegat em quedo amb el plantejament detectivesc del llibre i amb el fet d'haver mostrat que per trobar quelcom hem de saber llegir, relacionar dades i complir fil per randa unes determinades instruccions.
Les il·lustracions es limiten a donar suport gràfic a la narració i no enriqueixen ni aporten elements nous al que s'hi explica.
Per a nens i nenes a partir de 6 anys.

LIJ - Aixecant el vol

Jaume Cela; Bernadette Cuxart (il·)

Aixecant el vol
Barcelona: Animallibres, 2009
ISBN: 978-84-96726-53-6

Aixecant el vol és una narració que en clau de faula protagonitzada per una família d’ocells ens parla del fenomen de la immigració.
Uns ocells viuen en un bosc on escasseja el menjar. El pare ha marxat muntanyes enllà a la recerca d’un bosc on el menjar sigui més abundant i la vida millor. La mare cuida dels fills i els ensinistra per a que puguin arribar fins on el pare està cercant un nou lloc per viure. Es vol fer el pas de marxar, però els dubtes, la incertesa i la preocupació pels perills són presents en el dia a dia d’aquesta família.
A mesura que la narració avança els paral·lelismes amb la problemàtica que es vol tractar es fan més i més evidents.
- La manca d’expectatives del lloc d’origen: “ Aquí no parem ni un minut i cada dia ens costa més omplir el rebost”.
- La il·lusió d’un futur millor: “Un lloc on la vida no fos un combat inútil i on hi hagués espai per a l’esperança”. “Treballarem i treballarem, però els meus fills viuran en un bosc millor que aquest i dependrà d’ells i dels que són com ells que les coses siguin d’una manera o d’una altra”.
- L’expectativa de trobar bona gent i ser ajudat: “ quan passem una mala temporada podem rebre ajudes molt inesperades, ben sovint de qui menys ens ho podríem esperar”.
- La por de ser rebutjat: “anireu a viure a un bosc nou, però haureu de treballar de valent per no morir-vos de gana. De ben segur que rebreu ajudes,...., però trobareu altres animals que us faran la traveta sempre que puguin, que us miraran malament i que, si poden, s’aprofitaran de vosaltres”.
La narració compta amb un altre personatge de gran interès. Es tracta d’un esquirol vell que parla sovint amb els ocells. L’esquirol no els vol acompanyar en el viatge que els ocells emprendran. És vell, sent que la seva fi és propera i ja en té prou amb el poc menjar que va trobant. Representa un punt de vista ple de saviesa i de profund respecte per la natura. L’esquirol accepta la proximitat de la seva mort perquè aquesta forma part de la vida.
Hi ha també un punt de realisme en el que pots trobar-te al lloc on decideixis marxar. Potser tindràs un treball, guanyaràs cèntims, et compraràs coses, però potser també et trobaràs sol i no seràs feliç.
(“ Tu saps que no hi ha paradisos. Ja fa massa temps que els paradisos han desaparegut. “– Per a mi el paradís és poder viure amb qui més estimo”).
Una lectura rica, poètica a estones i sensible que esdevindrà una eina útil per a docents per a comentar un munt de qüestions amb els alumnes i una lectura amena i suggeridora per a nens i nenes a partir de 8 anys.

LIJ - No et vull veure més!

Claude K. Dubois

No et vull veure més!
Barcelona: Editorial Cruïlla, 2009
ISBN: 978-84-661-2154-5

No et vull veure més! planteja el tema de les separacions i la ferida emocional que deixa oberta en les persones afectades. La Júlia és una nena que ha patit la separació dels seus pares, ella no ho volia i al veure que el pare ha marxat de casa reacciona amb la frase que dóna títol al llibre.
D'entrada cadascú va fent la seva vida i entoma les seves rutines; però hi ha tristor, un buit i una necessitat de retrobament que pesa en el dia a dia.

No es pot construir el futur sense elaborar adequadament tot allò que s'ha compartit al llarg d'uns anys. El llibre esdevé una crida a refer els vincles emocionals entre les persones afectades per una separació, que sempre resulta una experiència més o menys traumàtica per a les persones que la pateixen.
Un llibre que resultarà adequat per a parlar-ne i poder canalitzar els neguits i angoixes dels més petits davant aquesta situació. A partir de 6 anys.

LIJ - Tanca els ulls

Victoria Pérez Escribá; Claudia Ranucci (il·lustradora)
Tanca els ulls
Barcelona: Thule Ediciones, S.L., 2009
Col·lecció Trampantojo
ISBN: 978-84-96473-99-7

La nostra experiència de la vida va enriquint la percepció que tenim de la realitat que ens envolta. A mesura que creixem i madurem cada vegada som més capaços de conceptualitzar les coses i de posar més i millors paraules per a descriure amb precisió la realitat de l'entorn. Tanca els ulls, a partir de la relació entre dos germans, ens parla de tot això per tal de fer-nos adonar que cadascú té una percepció de les coses, que pot fer a partir de la percepció d'uns sentits o uns altres, o de la pròpia experiència; però que una visió no és millor que l'altra, sinó que poden ser complementàries o en tot cas respondre a diferents nivells maduratius.

El diàleg entre els dos germans (el gran que fa afirmacions adultes: “Un rellotge és una cosa que et diu quina hora és”; el petit que s'oposa fent valer la seva percepció: “I ara! Un rellotge és una capsa de fusta amb un cor a dins. Escolta”) va enfrontant les dues percepcions en diferents elements quotidians fins que el germà gran, fart de veure que el seu germà no li fa cas, es queixa a la mare que no se'n surt amb el germanet malgrat les seves bones intencions d'explicar-li les coses. La resposta de la mare intentarà fer-lo adonar que les respostes del germà també tenen la seva lògica i que tanqui els ulls per a que intenti explicar la realitat sense veure-la. Haurà de recórrer als altres sentits i per força haurà de canviar la seva descripció de la realitat. En aquest sentit val a dir que la coberta del títol està feta amb feltre i és una invitació a llegir el títol sense veure'l, utilitzant el tacte.
Un àlbum força estimulant que ens mena cap a l'empatia, a entendre el que ens diuen els altres i a observar la realitat des d'una variada i rica sensorialitat, i que compta amb unes il·lustracions coloristes de línies simples i grans traços properes al món dels més petits. Per a primers lectors a partir de 4-5 anys.

LIJ - Poemes de butxaca

Fina Girbés; Montse Ginesta (il·lustradora)

Poemes de butxaca

Alzira: Edicions Bromera, 2009

Col·lecció El Micalet Galàctic, 143 (Sèrie crema)

ISBN: 978-84-9824-428-1

Poemes de butxaca és un poemari que aplega 25 poemes que responen amb encert al repte d'oferir una poesia ben elaborada i accessible als més petits. Són poemes de vers curt, vocabulari planer, entenedors, ben rimats i referits a elements de l'entorn més proper a un nen de 7 o 8 anys. Poemes que ens parlen de l'arc de Sant Martí, un passeig en bici, l'entrepà d'esmorzar, donar les gràcies o el pas de vianants; agradables de dir i d'escoltar. Referències que resultaran properes i resoltes amb rima i elegància, trascendint de vegades l'anècdota i la referència intel·ligent, per a plantejar-nos amb sensibilitat elements de reflexió, com el poema que parla d'un element formal de bona educació ("Gràcies"), el que és un diàleg entre un infant i els seus pares sobre el fet de tenir una mascota ("Vull una gossa") o el que fa referència a com els blocs de pisos i les promocions immobiliàries transformen i endureixen el paisatge urbà. Poemes, per tant, que ens parlen d'elements propers fàcilment identificables però que porten també com a valor afegit el detall emotiu o l'element de reflexió.

Permeteu-me que reprodueixi aquí un petit botó de mostra:

Gràcies

Gràcies és una paraula
que costa ben poquet de dir.
Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Quan el pare amb tota cura
et prepara l'entrepà.

Quan la mare t'acompanya
a les classes de repàs.

Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.

Gràcies, són set simples lletres
que es diuen en un sospir.

Potser alegren el dia
i fan algú més feliç.

Quan et treuen d'algun dubte
o et donen informació.
Quan trobes respostes amables
que t'ajuden un pilot.

Per què no donar les gràcies,
si és de bona educació?

Bona poesia per a infants que facilita l'accés i el gaudi d'un gènere literari considerat elitista i minoritari. Per a nens i nenes a partir de 7 anys, però també per a educadors, que hi trobaran una bona eina per a treballar la poesia amb els seus alumnes.

Saviesa

"Aprenem a mesura que vivim, i quan estem preparats per actuar sàviament, ja som massa vells per fer-ho.” 

No sé qui va dir-la, però m'ha fet pensar molt darrerament. Passa el temps, sumes anys i vivències, la vida et va deixant un pòsit que aparentment resulta imperceptible; però tot d'una t'adones que els altres et veuen diferent. N'ha canviat la percepció. Ja no ets aquell noi o jove com t'havien anomenat altres vegades. Esdevens aquell "senyor" al que una mare avergonyida amb un marrec belluguet diu que no has de molestar.

Tu creus que sempre has estat el mateix, si fa no fa amb les mateixes idees i plantejaments, però tot d'una sembla que les teves idees són més tingudes en compte, més valorades. Et vas convertint en una mena de patum venerable, tinguda en compte com no havia estat en altres temps. Guanyes en ponderació, criteri,... És l'experiència?

Tens la sensació que estàs arribant dalt de tot, que culmines un cim. És una mena de tardor plena de llum on l'estació llueix esplèndida sense patir pel fred que s'anirà acostant.

Sí, aprenem a mesura que vivim i no ens n'adonem. Som més savis (o potser no) i no en som conscients.

La saviesa pren forma de paraules, idees, il·lusions, projectes,... i ens empeny.

Vull pensar que la segona part de la frase no és del tot veritat, que no està del tot predeterminada, que hi ha marge, que depén de nosaltres. Envellir no ha d'anar forçosament lligat a la decrepitud, hem de saber mantenir viva la flama de la saviesa.