divendres, 8 d’agost de 2014

Ocho apellidos vascos

És una de les pel·lícules de la temporada, de les que més gent ha vist i gairebé tothom en parla. No sóc gaire de cinema espanyol i menys quan es tracten les peculiaritats i la idiosincràsia de la gent, en aquest cas dels bascos. És fàcil caure en el tòpic i la ridiculització barroera, però he de reconèixer que en aquest cas s'ha fet amb gràcia. La pel·lícula fa de bon veure, no ofèn, les referències a la idiosincràsia s'han resolt amb cert bon gust i, sobretot, molt sentit de l'humor. Crec que és sa no prendre's massa seriosament i saber riure una mica d'un mateix. 
Ocho apellidos vascos desenvolupa una trama vodevilesca on s'oposen els tòpics de la idiosincràsia basca amb els de l'andalusa. Es passa revista a la fal·lera dels bascos per la puresa de la sang, que defineix un nacionalisme més basat en la raça que la identitat (no com el català, on tot gira -independentment dels cognoms i l'origen- al voltant de la llengua i la identitat cultural) i d'on prové el simpàtic títol de la pel·lícula; els costums més aviat moralment conservadors;... Però es fa sense ofendre, amb gràcia.
Crec que val la pena. Els actors estan esplèndids, rius, passes una bona estona i penses que, orgullós del que ets i al que pertanys, pots riure't sense temença del que representes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada