L'edat, però, t'acosta a la veritat i als seus matisos. Entens millor la complexitat de la realitat i potser ja no veus tan clars segons quins canvis. És el que en diuen la maduresa.
Un jove ha de ser d'esquerres gairebé perquè li toca ser-ho. Va amb l'edat i el seu esperit. Estic simplificant i aquí hi entrarien moltes matisacions, des de la influència de l'entorn familiar i la convicció amb la que s'hagin transmès determinades idees i valors, fins a moltes altres relacionades amb el medi on hagi crescut, les persones amb les que s'hagi relacionat, l'escola on hagi anat,...
Els canvis sempre provoquen incertesa i a partir d'una certa edat tendim a aferrar-nos al que dóna seguretat, al que creiem viable. La tranquil·litat i la confiança que dóna l'estabilitat també té un valor que no hem de menysprear. I tinguem clar que l'esperit revolucionari d'una gran majoria acaba on comencen els interessos de la seva butxaca.
Diria que tots volem un món millor i som capaços de mobilitzar-nos per allò que creiem just i necessari. I que hi ha un punt de no retorn en les nostres conviccions. Quan estem molt convençuts d'una cosa difícilment ens fem enrere. I diria també que és l'edat la que fa que no ens importin tant les conseqüències de segons què, perquè creiem que val més el que tenim a guanyar que no pas el que podem perdre, perquè en definitiva sempre s'ha tractat de deixar un món millor per als qui ens vénen al darrere.
Un jove ha de ser d'esquerres gairebé perquè li toca ser-ho. Va amb l'edat i el seu esperit. Estic simplificant i aquí hi entrarien moltes matisacions, des de la influència de l'entorn familiar i la convicció amb la que s'hagin transmès determinades idees i valors, fins a moltes altres relacionades amb el medi on hagi crescut, les persones amb les que s'hagi relacionat, l'escola on hagi anat,...
Els canvis sempre provoquen incertesa i a partir d'una certa edat tendim a aferrar-nos al que dóna seguretat, al que creiem viable. La tranquil·litat i la confiança que dóna l'estabilitat també té un valor que no hem de menysprear. I tinguem clar que l'esperit revolucionari d'una gran majoria acaba on comencen els interessos de la seva butxaca.
Diria que tots volem un món millor i som capaços de mobilitzar-nos per allò que creiem just i necessari. I que hi ha un punt de no retorn en les nostres conviccions. Quan estem molt convençuts d'una cosa difícilment ens fem enrere. I diria també que és l'edat la que fa que no ens importin tant les conseqüències de segons què, perquè creiem que val més el que tenim a guanyar que no pas el que podem perdre, perquè en definitiva sempre s'ha tractat de deixar un món millor per als qui ens vénen al darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada