divendres, 4 d’abril de 2014

A tots els infants del món

Com cada 2 d'abril s'ha celebrat arreu del món el Dia Internacional del Llibre Infantil coincidint amb la commemoració del naixement de Hans Christian Andersen (1805-1875).
Forma part de la tradició del dia convidar una literatura nacional, que ha de triar un escriptor i un il·lustrador, per a que elaborin respectivament un missatge per a tots els nens i nenes i el cartell de la diada.
És un petit plaer seguir any rere any els missatges que elaboren escriptors ben diversos d'arreu amb motiu de la diada. 

M'ha agradat especialment el d'enguany. Idees senzilles però profundes, de gran calat; que no per conegudes són menys importants. 
En primer lloc, el que nodreix la imaginació. La nostra imaginació s'alimenta del que hem viscut. I és que tot allò que hem viscut, sentit, vist, llegit,... és a la rereguarda del que siguem capaços de crear. I per això cal prendre tots aquests "aliments", perquè sense ells s'afebleix la nostra capacitat d'imaginar.
En segon lloc, allò de que els lectors tanquen el cercle que inicien els escriptors. Tota obra literària necessita dels lectors, reviu en ells. Sense ells, s'oblida i mor.
"Sense l’escriptor, el conte no neix; sense tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a viure totes les vides que pot viure."
I és que tota obra reviu en la imaginació de cada lector, no té sentit sense ell.


MISSATGE 
DE 
SIOBHÁN PARKINSON (Irlanda)
ADREÇAT 
A TOTS ELS INFANTS DEL MÓN


Carta a tots els infants del món

"Els lectors sovint pregunten als escriptors com escriuen les seves històries: «D’on surten les idees?» «Provenen de la meva imaginació», respon l’escriptor. «Ah, és clar», sol contestar el lector. «Però on és la teva imaginació, de què està feta? I és veritat que tothom en té una?» «Bé», respon l’escriptor. «És dins el meu cap, és clar, i està formada d’imatges i paraules i records i rastres d’altres històries i paraules i fragments de coses i melodies i pensaments i rostres i monstres i formes i paraules i moviments i paraules i ones i arabescos i paisatges i paraules i perfums i sentiments i colors i rimes i petits espetecs i xiulets i gustos i explosions d’energia i endevinalles i brises i paraules. Tot plegat gira allí dins i canta i es comporta com un calidoscopi i flota i s’asseu i pensa i es grata el cap.»
Evidentment que tothom té imaginació: sense, no seríem capaços de somniar. No obstant això, no tota imaginació té les mateixes coses a dins. Probablement, la imaginació dels cuiners conté una majoria de gustos, de la mateixa manera que la imaginació dels artistes conté sobretot colors i formes. La imaginació dels escriptors està plena, principalment, de paraules.
Per als lectors i oients d’històries, les seves imaginacions també es nodreixen de paraules. La imaginació d’un escriptor treballa i dóna voltes i dóna formes a les idees, als sons, a les veus, als personatges i als esdeveniments fins a convertir-los en una història; aquesta història no està formada d’altra cosa que no siguin paraules, batallons de gargots que desfilen per les pàgines. Aleshores passa que, de cop i volta, arriba un lector i aquests gargots cobren vida. Segueixen sent a la pàgina, segueixen semblant gargots, però també saltironen en la imaginació del lector, i aquest dóna forma a les paraules i les fila perquè la història ara tingui lloc al seu cap, com ha tingut lloc en el cap de l’escriptor.
Aquest és el motiu pel qual el lector és tan important per a una història com l’escriptor. Només hi ha un escriptor per a cadascuna, però hi ha centenars o milers o fins i tot, a vegades, milions de lectors d’històries, que llegeixen en el mateix idioma que el de l’escriptor o que potser fins i tot llegeixen traduccions en molts altres idiomes diferents. Sense l’escriptor, el conte no neix; sense tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a viure totes les vides que pot viure.
Tot lector d’una història té alguna cosa en comú amb els altres lectors d’aquesta mateixa història. Separadament, tot i que també d’alguna manera junts, ells han recreat la història en la seva pròpia imaginació, una acció que és tant privada com pública, individual com comuna, íntima com internacional. És, possiblement, el que els humans fan millor."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada