dijous, 19 de juliol de 2012

Macarra

Cristóbal Montoro,
Ministre d'Hisenda del govern espanyol
Quan els polítics perden l'oremus és senyal inequívoc que o bé n'estan fins al capdamunt o bé necessiten unes vacances moooooolt llargues. El món de la política, tan condicionat per la correcció de les formes i la pràctica de l'eufemisme, deixa poques escletxes per a expressar amb sinceritat el que es pensa. 
Portem una temporadeta que entre una cosa i una altra déu n'hi do!, i avui el Quico Homs ha parlat amb el cor. No el justificaré, però de vegades cal parlar clar i dir les coses pel seu nom. Estem al límit de moltes coses, entre elles la paciència. 
Com acostuma a passar en aquests casos ha calgut agafar l'equip de bomber i començar a ruixar la zona afectada per l'incendi. I primer el Duran i després el mateix Quico (suposo que no li quedava altre remei i prou que el deuen haver pressionat) s'han hagut de disculpar. 
Macarra, però, és un castellanisme. En català n'hauríem de dir macarró, que és el terme que recull el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. El que no em queda tan clar és si en Quico ha utilitzat el terme per l'aire xulesc del personatge en qüestió o bé perquè el govern que representa s'aprofita dels guanys dels altres. En aquest darrer cas m'emprenya ser una de les meuques de la metàfora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada