dilluns, 30 de desembre del 2013

Deixeu-me que us demani un regal...


Deixeu-me que us demani un regal...
minuts que semblin hores
i dies que semblin anys. 

Voldré un moment o un instant
per riure i per compartir,
voldré un sol desig de Nadal
que em faci somiar cada nit. 

Voldré blanques muntanyes
decorant aquest fred hivern;
voldré sense recança
que brilli un sol intens. 

I serà al fer-se fosc,
quan busqui aixopluc,
pensant en els records
d'un any un xic torçut. 

Deixeu-me que us demani un regal...
minuts que semblin hores
i dies que semblin anys. 

Voldré sentir el silenci
per fruir d'aquest descans,
voldré tenir un somni
que duri tot un any.

Voldré ratxes de vent fred
que parlin d'aquest hivern,
voldré petits artistes
que pintin aquest moment. 

I serà al fer-se fosc
quan pensi en el que tinc,
sabent que ets al meu cor
entre tots els meus amics.


J. Picas (1962)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada