diumenge, 15 de desembre de 2013

Barcelona, de Pere Riera

Barcelona ha estat i és un dels grans èxits de la temporada de teatre a Catalunya. Una producció del TNC que demostra una vegada més el vigor creatiu i la qualitat del teatre català. Una obra que es desenvolupa al llarg d'un dia de març del 1938 sota els bombardejos de l'aviació feixista en una casa burgesa de Barcelona. En ella, el dia en que el fill d'una de les protagonistes fa divuit anys, es retroben dues amigues que encarnen dues postures davant el conflicte: la que es queda a casa i a la ciutat amb la voluntat de preservar la família i resistir i la que opta per lluitar per les seves il·lusions, realitzar-se com actriu i se'n va a França. La situació planteja un suggeridor paral·lelisme amb la situació actual, on davant la manca d'oportunitats laborals per a les generacions més joves hi ha qui opta per buscar sortides lluny d'aquí, però també qui opta per quedar-se i mantenir els vincles emocionals amb la seva gent. 
L'obra també mostra alguns clarobscurs del bàndol republicà, però el que vol reivindicar és la capacitat de resistència del poble català. El muntatge aconsegueix sobretot connectar emocionalment amb el públic, que queda atrapat sense badallar a la butaca durant les gairebé tres hores d'espectacle. De motius n'hi ha. El treball interpretatiu és excel·lent, amb la Míriam Iscla i l'Emma Vilarasau superbes, extraordinàries; però sense menystenir la resta del repartiment, amb actors d'ofici com la Pepa López i el Jordi Banacolocha, i la resta. 
L'escenografia, la il·luminació, la música,... són aspectes molt cuidats que funcionen a la perfecció. Un muntatge que val la pena no perdre's en alguna de les seves darreres representacions. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada