dissabte, 6 de juliol de 2013

Quan falla l'exemple

He parlat en una entrada anterior de la importància de l'exemple en l'educació de les persones. L'exemple fa creïbles els principis i les normes amb les que vols educar una determinada manera de fer; dóna coherència a l'acció educativa. I per a mi té un gran valor. 
La notícia del senyor Narcís Cle, cap del Servei Català del Trànsit a Girona, enxampat a 160 km/h després d'una reunió de treball sobre polítiques per millorar la seguretat en el trànsit i reduir els accidents, em provoca algunes reflexions. 
D'una banda, la hipocresia que envolta el tema de les polítiques de seguretat en el trànsit; amb un discurs oficial que parla de prudència (i que comparteixo plenament) i controls severs de la velocitat permesa (amb una proliferació massiva de radars pel territori) i una realitat de conductors que no s'ho acaben de creure (perquè hi ha vies ràpides de varis carrils i cada vegada cotxes més potents i amb més i millors equipaments de seguretat). És evident que la velocitat és un risc i limita la capacitat de reacció del conductor; però també que cada cotxe, cada via i cada conductor tenen límits diferents. No sé com, però alguna cosa hauríem de canviar.
Resulta irònic que un dels màxims responsables de seguretat en el trànsit sigui enxampat prement a fons l'accelerador i que al·legués estar de servei i anar en cotxe oficial, com si això exculpés la falta (si tots els que anem en cotxe a treballar féssim el mateix el perill seria monumental). Tota la situació no fa cap favor a la credibilitat de les polítiques de seguretat, i si ja costava, ara difícilment la gent en sabrà veure la bondat quan es percep que ni el màxim responsable se les creu. La notícia ha fet molt mal a la confiança de la ciutadania. Ha fallat l'exemple.
Successos com aquests et desqualifiquen per a fer la feina que estaves fent, perquè en qüestions de trànsit l'exemple és fonamental. Es tracta d'educar i fer creïbles les normes. I cal predicar amb l'exemple.
La conseqüència d'aquest fet, i que com a mínim honora al seu protagonista, ha estat presentar la renúncia immediata al càrrec que ocupava. I és que hi ha coses que no poden ser. No pot fallar l'exemple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada