dilluns, 16 de juliol de 2012

Fahrenheit 451

Ray Bradbury
Fahrenheit 451
Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, S.A., 1974
Col·lecció Rotativa
187 pp.
ISBN: 84-01-44089-0

La notícia del traspàs de Ray Bradbury el passat 6 de juny m'ha empès a recuperar algunes de les seves obres de la meva biblioteca. I allí les he trobades, mig amagades en un prestatge: un exemplar de Fahrenheit 451 en castellà editat per Plaza & Janés el 1974 i un altre en català de les Cròniques marcianes, traduïdes per Quim Monzó i editades per Bruguera el 1985. I en aquest prestatge s'hi han estat una bona pila d'anys, fins ara.
L'exemplar de Fahrenheit 451 té el llom molt esgrogueït i ja comença a ser dificultós identificar amb claredat el títol. Llegir-lo ha estat com fer un salt enrere en el temps, entrar en contacte amb una edició de fa gairebé quaranta anys que ja comença a manifestar el pas del temps, amb fulls esgrogueïts i pàgines on la impressió ha començat a perdre nitidesa. Però tot i així ha estat un petit plaer poder passar per les seves pàgines després de tants anys. No crec que cap Kindle o Leqtor (que com a projecte empresarial ja ha deixat de funcionar) tinguin unes bateries que garanteixin la perdurabilitat d'aquestes humils edicions.
Com a lector he de confessar que mai he estat gaire entusiasta d'un gènere com la ciència ficció. Veia algunes obres d'aquest gènere com a relats fantasiosos d'aventures intergalàctiques o com a propostes situades en una data de futur que podien quedar fàcilment superades pel pas del temps. La ciència ficció és un gènere amb un alt risc de quedar envellit i fins i tot ridiculitzat per la pròpia evolució dels esdeveniments.
Però també hi ha una ciència ficció que grata en tendències del comportament humà i que ha esdevingut una forma de denúncia de noves formes de totalitarisme. És aquí on trobaríem les obres d'Aldous Huxley, el 1984 de George Orwell o aquest Fahrenheit 451. Són obres on més enllà del que diu pròpiament el text resulta més atractiu el que se suggereix.
A Fahrenheit 451 ens trobem amb bombers que en lloc d'apagar incendis cremen llibres i fan pudor de petroli. Les mànegues llencen petroli en lloc d'aigua. Actuen sobretot de nit a partir de denúcies de ciutadans que en denuncien d'altres per la possessió de llibres. Esdevenen, així, un cos repressiu al servei d'un poder totalitari.
Llegir llibres en aquest hipotètic món ha esdevingut una activitat subversiva i prohibida perquè pot provocar emocions i alterar els comportaments de les persones. A més a més els llibres no es posen d'acord, n'hi ha que defensen idees oposades a les d'uns altres. No es vol que la gent pateixi pensant o qüestionant-se realitats. Millor evitar-ho. I això ha portat a la prohibició dels llibres.
La gent de Fahrenheit 451 no es fa preguntes, només rep consignes.
Es viu i es va depressa perquè la lentitud podria fer que la gent s'aturés a pensar i pogués qüestionar-se certes coses. Conversar i observar han esdevingut activitats rares i estranyes.
En aquest context és on es desenvolupa la trama d'aquesta interessant novel·la. En Guy Montag es qüestiona el seu rol de bomber i s'enfronta a l'autoritat del seu cap, en Beatty. S'adonarà gràcies a la jove Clarisse i al vell professor Faber que hi ha una altra realitat més enllà de l'alineació amb que l'han adoctrinat. I al final descobrirà un grup de resistents amb els quals albirarà un futur d'esperança. Perquè el futur de la humanitat està en la memòria de la paraula.
Un altre dels aspectes més suggeridors als que apunta aquesta novel·la és la responsabilitat col·lectiva de la gent. Veiem aquests dies que els governants fan i desfan, que prenen decisions que es poden considerar abusives; però que els ciutadans també tenim la responsabilitat de dir prou i pintar unes línies vermelles que no es poden traspassar. Fahrenheit 451 planteja la rebel·lió davant l'arbitrarietat i la injustícia. És un llibre publicat el 1953, una obra gairebé de joventut de Ray Bradbury. Però l'he trobat actual i altament suggeridor. El món actual va en bona part cap on havia imaginat el seu autor. El llibre té regust de clàssic i compta amb una edició catalana publicada a Proa el 2001 dins la col·lecció Les eines.
Com a curiositat, val la pena descobrir com algunes de les coses que va imaginar el seu autor avui són realitats. A la novel·la apareixen "televisors murals" talment com els que han resultat habituals aquests darrers anys, o ràdios auriculars que es posen dins l'orella (com la que utilitza el professor Faber per a comunicar-se amb Montag). Ben curiós gairebé seixanta anys després.
El llibre va comptar amb una versió cinematogràfica tant o més popular que el llibre, dirigida el 1966 per François Truffaut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada