divendres, 13 de juliol del 2012

Cada lector és una biblioteca

Llegia dissabte passat a l'Ara Llegim una interessant entrevista amb l'escriptor i assagista argentí Alberto Manguel. Em van interessar molt dues idees que reflectien les seves paraules. 
Una, que cada lector fa una lectura única d'un text: Cadascú llegeix diferent; en funció del seu estat d'ànim, del seu bagatge de lectures, del moment de la seva vida en que fa la lectura. Això ho tinc ben comprovat. Hi ha un punt de maduresa vital i lectora que, en un moment donat de la vida, et fa gaudir més d'una lectura, on ets més capaç de treure'n suc. I per això és important atansar-te més d'una vegada a les obres cabdals. En cada relectura hi descobriràs nous matisos, et fixaràs en una cosa diferent, enriquiràs la teva memòria de lector. Mai fins ara havia pensat en que un lector també es converteix en un editor dels llibres que llegeix. I és que els llibres només tenen vida quan són llegits, i és en aquestes lectures i en els significats que li donen els lectors, que troben el seu sentit. 
Aquestes són les seves paraules:

"Diu que quan en alguns països de l’Àfrica de tradició oral mor un ancià, desapareix una biblioteca.

És una idea molt maca. Podria dir-se el mateix en les societats de tradició escrita: si morís avui desapareixeria la biblioteca de les meves lectures. Cada memòria de lector selecciona pàgines diferents. Tota lectura és única: cadascú llegeix diferent; fins i tot un mateix, quan s’apropa al mateix text en moments diferents de la vida, es fixa en elements diferents. Ens convertim en editors personals de cada llibre." 



Una altra idea és la que deriva d'aquestes altres afirmacions: "sempre he tingut la sensació que les meves lectures són més completes i profundes del que mai podré arribar a escriure." I és l'actitud que cal tenir davant de la lectura. 
Sí, ja sé que tot no s'ha de llegir igual i que hi ha texts per a cada nivell de lectura. Però sovint la lectura es converteix en una escanejada selectiva sobre un text, i aquests comportaments, contaminats per la pressa i el poc temps disponible, fan que mentre llegim no dediquem temps a aturar-nos i reflexionar sobre el que llegim. Molts llibres, més enllà dels que només ens volen proporcionar un entreteniment digne i lleuger, són el que diuen però també el que suggereixen. I ens hem de poder aturar per recollir i elaborar el que suggereixen. Per això faig meves les seves paraules, perquè sovint he tret més del que he llegit i li he donat més valor que no pas del que hagi pogut elaborar a partir d'aquí. 
La lectura, com qualsevol altre consum cultural, ha de poder enriquir a partir de l'assimilació del contingut, més enllà d'entretenir.
Lligat amb això afirma:

"Què canviarà l’aproximació al text a partir dels aparells electrònics?


El llibre digital no facilita ni l’assimilació ni l’edició personal. Per raons fisiològiques, però també culturals.
La invenció de cada nova tecnologia permet nous mètodes de lectura i transforma els procediments anteriors. L’e-book ens fa enfocar tecnologies precedents: en comptes d’oblidar-les, hi parem atenció d’una manera insòlita.
Sempre té un dibuix en què un home mira l’aparador d’una llibreria."
Això potser encara és aviat per valorar-ho, però caldrà estar atents a com tots aquests enginys transformen la lectura tal com l'hem conegut.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada