dissabte, 11 de juny de 2011

Elisabeth Eidenbenz, humanitat i valors

He volgut deixar passar uns dies abans de tornar a parlar de l'Elisabeth Eidenbenz. Ens va deixar el passat 23 de maig, en plena ressaca post-electoral, amb la mateixa humilitat i senzillesa amb la que es va comportar al llarg dels 97 anys que va viure entre nosaltres. Quan penso en tot allò que recorda la seva petjada m'adono que no hi ha només el llibre que li va dedicar l'Assumpta Montellà, que va ser el que va iniciar tot el que ha vingut després i que potser perquè va ser el primer també és el que més ha significat en la divulgació i coneixement de la seva figura. Penso en les nenes que duen el nom d'Elna, el carrer que a Manresa es diu de la Maternitat d'Elna, el muntatge teatral que va interpretar la Rosa Galindo, altres llibres,.... Fins i tot, iniciatives simpàtiques, com el regal que se li va oferir amb motiu del seu 95è aniversari, reunint més de seixanta nenes que es diuen Elna al Parc de la Ciutadella de Barcelona. 
No em repetiré recordant de nou els fets que li han fet guanyar un lloc en el cor de la gent i en les pàgines dels llibres d'història, però sí que m'agradaria comentar el valor educatiu de les persones que han estat un model d'humanitat i valors. Com a persona que treballa en el món de l'educació estic convençut de la importància dels models en l'educació dels infants i joves. Eduquem amb el que comuniquem com a persones que som, amb els valors que aconseguim transmetre. 
L'Assumpta Montellà s'ha fet farts de trepitjar els instituts d'aquest país parlant incansablement als joves d'avui de la seva tasca humanitària i fent divulgació de la seva figura. Crec que com a pares també hauríem de parlar als nostres fills de gestes com la seva, perquè és amb exemples com aquest que serem capaços de treure el millor de nosaltres mateixos com a persones.
L'Assumpta, com no podia ser d'una altra manera, va ser present en el senzill funeral per acomiadar-la. Sorprenentment, era l'única persona en representació de Catalunya, quan l'Elisabeth va ser una persona reconeguda amb la Creu de Sant Jordi el 2006. L'Assumpta ens deixa una crònica personal del comiat en una emotiva carta publicada a l'AVUI, Un comiat senzill
El Sergi comentava en un escrit que li agradava pensar que som vius mentre algú ens recorda. Crec que l'Elisabeth seguirà viva entre nosaltres perquè seguirem recordant tot el que va fer per millorar una mica el món que es va trobar. 
Els àngels existeixen. I un d'ells, sens dubte, es deia Elisabeth Eidenbenz.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada