divendres, 24 de juny de 2011

LIJ - La cosa perduda

Shaun Tan
La cosa perduda
Bárbara Fiore Editora, 2007
ISBN: 978-84-935591-0-6


La cosa perduda és un àlbum il·lustrat que podria ser llegit per un nen com la història d'una mascota perduda que intenta ser tornada a un lloc adient; però que conté tot d'elements molt suggeridors que porten cap a una lectura més profunda i en fan un àlbum destinat a un públic adult. 
La història no pot deslligar-se del treball d'il·lustració. Les il·lustracions dibuixen un món futurista, congestionat, ple de tubs, fums i formigó, saturat d'un dubtós concepte de progrés; en cap moment veiem vegetació ni un cel blau. La imatge de la platja on es troba la cosa perduda resulta paradigmàtica en aquest sentit, entre els tubs de gasoductes i xemeneies que fumegen constantment. Les pàgines de l'àlbum tenen un fons de fulls esgrogueïts de física i matemàtiques, sobre els que planen unes imatges surrealistes, oníriques, amb un estil proper al còmic, que reflecteixen el desconcert que genera el protagonista d'aquesta història. Les il·lustracions, en general, tenen poc a veure amb el text (amb una tipografia de màquina d'escriure). Són un altre món on descobrir un munt d'elements i detallets que no hi són perquè sí, que tenen la seva importància, juguen un paper i fan de la lectura de l'àlbum una activitat rica, creativa i suggeridora.
Torno a la cosa. És vermella i no resulta identificable amb res conegut. Contrasta fortament amb el que hi ha al seu voltant. I ningú en sap res, ningú repara en la seva presència, ningú li presta atenció. És el primer element que ens fa pensar i preguntar-nos per què. Em fa pensar en la deshumanització que sovint acompanya el progrés. Tendim a estar molt ocupats, anar atabalats i a despreocupar-nos del que passa al nostre voltant. Primer element que ens hauria de fer reflexionar. El segon element té a veure amb el personatge mateix: la solitud. Es troba sol, trist, desemparat. És l'altra gran paradoxa del món contemporani: la solitud en la societat de la comunicació permanent i amb tota mena de mitjans. Hi ha un tercer element que resulta altament suggeridor. Es tracta d'una fletxa que orienta el protagonista cap al lloc on la cosa estarà ben atesa. I és que les circumstàncies poden dur-nos cap a un atzucac, però sempre hi ha una solució, una esperança, una sortida. 
Crec que ens trobem davant una faula que ens vol parlar de les relacions socials.
L'àlbum compta amb estimulants pinzellades d'humor i ironia, però també de tendresa; i fa referència a moltes coses: la burocràcia, el progrés,....
Crec que ens trobem davant un gran àlbum, original, d'un personalíssim estil, amb vocació de clàssic i molts elements d'interès i reflexió, que val molt la pena llegir i compartir. A partir de 8 anys i per a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada