Els colors de la tardor

Ja llueix plena del seu encisador cromatisme. Unes belles imatges acompanyades de la magnífica cançó Udazken Koloretan (Els colors de la tardor) de Benito Lertxundi:



En els colors de la tardor,
travessant els perfums dels camps,
t’evoco i sóc en tu.

A l’ombra de l’arbre nu,
groguenca i vermellosa
hi jau la fullaraca; 

tot reposa.

En plego una fulla, 

és tan simple i tan bella!
Tan senzilla al morir,
sembla posseir encara 

tota la vitalitat de l’arbre. 

La seva dignitat en caure
m’esperona a cantar-te.

De nou, contemplo l’arbre;
quins pensaments, potser, el preocupen...?
Sembla que dibuixi 

el somriure de l’eternitat,
en la bondat del seu lliure transcórrer.

I sembla mofar-se
dels somnis conreats
en el cor del temps 

que m’esclavitza. 

En els colors de la tardor,
travessant els perfums dels camps,
t’evoco i sóc en tu,
tan senzill en l’hora de la mort,
tan simple partint sense un adéu.

Comprendre

La literatura ens trasllada a d'altres realitats diferents de la nostra. És un viatge des de la nostra imaginació cap a un món que ens enriqueix emocionalment i ens fa viure altres vides i altres temps. Aquest viatge a través de les paraules ens porta a comprendre millor la complexa realitat de la naturalesa humana. Llegint literatura podem comprendre millor als altres i també una mica més a nosaltres mateixos. La lectura d'una obra literària ens pot proporcionar moltes coses, però serà una bona lectura si, més enllà d'haver potenciat la nostra imaginació en aquest viatge cap a d'altres realitats, ha estat capaç d'ajudar-nos a comprendre una mica millor els altres.

Emocionar-se

Il·lustració de Penèlope Dullaghan

Crec que una de les funcions de la literatura consisteix a sacsejar-nos i fer-nos viure noves emocions. Llegint determinades obres no hem pogut evitar identificar-nos amb el patiment d'un personatge, sentir l'emotivitat que ens generen els seus sentiments, viure amb inquietud el desllorigador d'una trama criminal, riure amb la comicitat i el sarcasme d'unes situacions, sentir la pulsió d'una passió amorosa. 
Llegir literatura és enriquir les nostres emocions, aprendre una mica més a viure, educar-nos en la gran riquesa de sentiments i matisos que conformen la gran experiència que és la vida. 
La literatura no és només una manera de passar l'estona, és una experiència vital que enriqueix allò que ens fa més genuïnament humans, el món de les emocions.

Fragilitat

L'envelliment és un procés que ens fa més fràgils i ens mena cap a una situació on el nostre equilibri funcional és més precari. Envellir ens fa una mica més dependents dels altres i, sobretot, més vulnerables a l'adversitat. D'aquí a l'agudització de les malalties que acompanyen molta gent gran només hi ha un pas. I de vegades aquesta agudització, que per a molta gent sana seria fàcilment superable, per a aquest col·lectiu pot resultar fatal. 
La mort forma part de la vida. I la vida només s'entén des de la seva temporalitat que la limita a un temps determinat. No costa acceptar-la si l'entenem com quelcom natural que segueix una lògica biològica. Però per aquest mateix motiu hem de ser sensibles a la qualitat de vida i el benestar dels malalts fràgils. Perquè més enllà dels tractaments que determinen els protocols, cal valorar l'eficàcia i el benestar del malalt des d'una actuació coordinada i global. Hi ha un risc de caure en l'acarnissament terapèutic, tot i que diria que hi ha força sensibilitat entre el col·lectiu mèdic per a evitar-lo, però ha de ser prioritari evitar patiments innecessaris i prioritzar la qualitat de vida independentment de la durada. 
Sempre ens quedarà el consol de saber que cada dia és una successió inesgotable de naixements i decessos que garanteixen la renovació infinita de la humanitat.

Amb més llàgrimes que paraules

In Memoriam 

(17/XI/1931 - 24/IX/2012)

        No puc deixar de pensar en tu

        sense recordar el teu somriure,

        el semblant sorneguer,

        la bonhomia a la mirada.

        Créixer al teu costat,

        cuidar-te i fer-te companyia,

        són per a mi l'orgull

        que tanca la teva vida.

Més que un paisatge,

un poble, 
una llengua, 
una història comuna, 
unes tradicions, 
uns valors, 
una voluntat de ser, 
un desig de llibertat,
el futur. 



Catalunya, nou estat d'Europa. 
Bona Diada!

Escriure, testimoni de vida

Imatge obtinguda de la xarxa

Deia l'escriptora alemanya Christa Wolf (1929-2011) que "El que no s'escriu, s'oblida". I de la mateixa manera que ningú trobarà a faltar la novel·la que no escriguis, cal escriure tot allò que vulguis recordar. 

Escriure és un acte de memòria, un fre a la capacitat que tenim d'oblidar, un testimoni de vida davant l'implacable pas del temps.

Petits plaers: Les avarques

Calçar-se unes avarques comporta un petit plaer que associem a l'estiu, les vacances i el bon temps. L'avarca fa confort de la seva senzillesa, s'adapta respectuosament al peu, el manté eixut i ventilat i fa de la seva informalitat un element molt personal. 
És un calçat sofert, que aprofita austerament els materials dels que està fet. La seva sola, feta del cautxú dels pneumàtics dels cotxes, ens fa adonar que sempre podem donar una segona oportunitat a les coses que gastem. I el cuir interior, sense polir, li atorga el punt de confort que el peu tant agraeix. 
T'ho miris com tu miris, l'avarca és un tot un encert, i sempre agrairé a una illa tan bella com Menorca la invenció d'un calçat del que mai més sabré prescindir. Plaer d'estiu, que fa dels seus dies el temps més plaent.

"Art"

Quan he llegit la notícia de la polèmica restauració de l'Ecce homo de l'església de Borja m'han vingut de seguida al cap les hilarants situacions que vivia Rowan Atkinson a la pel·lícula Bean, en que representa el paper d'un vigilant sapastre de la National Gallery de Londres, que envien a Los Ángeles per a recollir la pintura La mare de Whistler. 
Sembla una broma, però és veritat. Evidencia la manca de controls i de criteri amb les que es poden arribar a fer aquesta mena de coses i reobre debats que caldria resoldre de forma definitiva. 
I segurament la senyora en qüestió va voler fer la restauració amb la millor de les intencions, i sap greu perquè ara ens arriba també la notícia que pateix una crisi d'ansietat per tots els aldarulls que ha provocat la seva "obra".
Després de tot, però, Borja té ara un nou atractiu turístic a les acaballes d'aquest calorós agost que trenca la monotonia informativa (malgrat no poder aplicar la solució Bean amb la que culmina la pel·lícula en un final ple d'enginy). 

Calor i sentit comú

D'això que ara en diuen onades de calor n'hem patit moltes al llarg dels anys. I si hem arribat fins al dia d'avui és perquè d'una manera o altra hem sabut adaptar-nos-hi i fer-hi front. Ja sabem que el sentit comú és el menys comú dels sentits i que sempre hi haurà el qui farà el que li semblarà i quan li semblarà. 
Per això cada any no puc deixar d'experimentar un cansament creixent quan reiteradament es dediquen campanyes i minuts en els programes informatius a difondre banalitats orientades a combatre els efectes perniciosos de les altes temperatures. De veritat que algú fa cas quan li diuen que procuri passar per l'ombra quan fa molta calor? O que procuri no fer esport o gran esforços a les hores centrals del dia? O que begui per hidratar-se? Algú és capaç d'anar a un centre comercial només per a gaudir de l'aire condicionat? Crec que és el sentit comú i l'instint d'adaptació a l'entorn el que ens mou a actuar en un cert sentit. Bevem més perquè suem més i tenim més set. Passem per l'ombra perquè ens és més agradable i a ple sol suaríem i ens cansaríem més. I si a algú li dóna per posar-se a córrer pels carrers a les dues del migdia allà ell o ella. 
Tinc la sensació que són campanyes innecessàries, que estupiditzen la gent i la tracten de forma infantilitzada. Ja sé que els poders públics tenen l'obligació de vetllar pel benestar de la població i que val més prevenir que curar, però la reiteració de banalitats porta a la indiferència. I caldria ser crític amb la utilitat real de certes campanyes.