dilluns, 15 d’octubre de 2012

Els colors de la tardor

Ja llueix plena del seu encisador cromatisme. Unes belles imatges acompanyades de la magnífica cançó Udazken Koloretan (Els colors de la tardor) de Benito Lertxundi:



En els colors de la tardor,
travessant els perfums dels camps,
t’evoco i sóc en tu.

A l’ombra de l’arbre nu,
groguenca i vermellosa
hi jau la fullaraca; 

tot reposa.

En plego una fulla, 
és tan simple i tan bella!
Tan senzilla al morir,
sembla posseir encara 
tota la vitalitat de l’arbre. 

La seva dignitat en caure
m’esperona a cantar-te.

De nou, contemplo l’arbre;
quins pensaments, potser, el preocupen...?
Sembla que dibuixi 
el somriure de l’eternitat,
en la bondat del seu lliure transcórrer.

I sembla mofar-se
dels somnis conreats
en el cor del temps 
que m’esclavitza. 

En els colors de la tardor,
travessant els perfums dels camps,
t’evoco i sóc en tu,

tan senzill en l’hora de la mort,
tan simple partint sense un adéu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada