diumenge, 28 de setembre de 2014

Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson

Stieg Larsson
Els homes que no estimaven les dones
Barcelona: Columna Edicions, S.A., 2008
625 pp.
Trilogia Millennium - I
ISBN: 978-84-664-0924-7


La saga Millennium va esdevenir un fenomen arran de la seva publicació. Lectors anònims i VIPs en parlaven amb entusiasme i les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les no van trigar. Dissortadament, en Larsson (1954-2004), mort sobtadament pocs mesos després de lliurar la trilogia al seu editor, no va poder gaudir de l'enorme èxit aconseguit per les seves obres. Coses que passen i mai deixen de sobtar.
He deixat passar un temps que refredés la popularitat del fenomen Millennium abans d'entomar la lectura de les obres; i sóc dels que va veure primer les pel·lícules. Les pel·lícules intenten reflectir amb fidelitat el contingut del llibre, però el text aporta elements que a la versió cinematogràfica passen més desapercebuts i que doten de molta més intensitat l'experiència lectora.
Intentaré explicar per què.
Els personatges són complexos i tenen elements de gran singularitat. Destacaria el particular concepte de la justícia de la Lisbeth Salander (escenificats amb gran cruesa i violència en la seva relació amb l'advocat Bjurman) i els trets que dominen la seva personalitat, marcats per la seva inadaptació social i les dificultats per obrir-se els altres. En Mikael Blomkvist és un periodista amb un gran sentit de l'ètica professional que sembla tenir més d'un punt de connexió amb l'autor. Larsson havia publicat assajos sobre el món econòmic i s'havia dedicat al periodisme de denúncia dels moviments d'extrema dreta. Blomkvist es debat entre denunciar i publicar el que sap o callar quan sap que la veritat pot fer mal.
Stieg Larsson
(1954-2004)
Aquí entra en joc un dilema moral força interessant que planteja el llibre: la deontologia del periodisme. És la veritat un valor absolut? Està per sobre del benestar de les persones? Un periodista ha de publicar tot el que sap? Són qüestions sobre les que val la pena reflexionar. 

De la mateixa manera, els mètodes de la Salander per obtenir informació obren un altre dilema: És lícit cometre il·legalitats per enxampar un delinqüent? Fins a quin punt la finalitat justifica els mitjans? 
M'ha interessat també la denúncia de la corrupció en el món econòmic i de les finances. Hi ha uns empresaris i una economia que serveixen la societat, que creen riquesa i llocs de treball; i hi ha un altre món on determinats "empresaris" especulen, mouen diners cap a paradisos fiscals i tenen connexions amb activitats econòmiques fora de la llei. Larsson, via Blomkvist, defensa un periodisme de denúncia que s'allunyi de l'elogi fàcil de l'èxit i aporti transparència sobre la gestació de la riquesa. 
Els homes que no estimaven les dones entronca amb la millor tradició de la novel·la negra. Una novel·la que mostra i denuncia els aspectes més foscos de la societat i un títol que s'associa ràpidament amb la violència de gènere, però que aquí es concreta en la investigació d'una sèrie d'escabrosos crims no resolts contra diferents dones. 
En aquesta lectura
 en paper
 m'ha acompanyat
aquest punt de llibre
Crims, personatges pertorbats, empresaris, periodistes,... Una combinació que atrapa el lector des de les primeres pàgines, àgil i trepidant més enllà de la morbositat d'alguns episodis, i que també et fa pensar. 
Entenc l'èxit i el perquè ja l'han llegida -diuen- més de quatre milions de persones arreu del món. Féu-li un lloc al prestatge a la que serà considerada probablement una de les millors novel·les en aquesta arrencada del segle XXI. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada