La marinada sempre arriba, de Lluís Foix

Lluís Foix Carnicer; dibuixos de Xavier Cabanach
La marinada sempre arriba
Barcelona: Grup 62, 2014
256 pp.
Col·lecció la butxaca
PVP: 9,95€
ISBN: 978-84-9930-850-0

Deixeu-me dir d'entrada que La marinada sempre arriba m'ha semblat un llibre deliciós.
En Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) ha estat i és un periodista brillant i tenaç, amb una dilatada trajectòria en càrrecs de responsabilitat a La Vanguardia, que l'ha dut també de corresponsal del diari a Londres i Washington, i a enviar cròniques dels principals esdeveniments de les darreres dècades des de 84 països; i que encara avui exhibeix la seva ponderació i visió respectuosa de la realitat a diferents tertúlies radiofòniques i televisives. És una persona que agrada escoltar per la seva veu agradable i tranquil·la i perquè tens la sensació que els seus punts de vista enriquiran els teus, que val la pena comptar amb les seves opinions.
Malgrat una trajectòria que portaria a pensar en una persona cosmopolita, en Foix mai ha renunciat a ser fill d'on és, de Rocafort de Vallbona, a la vall del Corb, i a les seves arrels pageses. 

Roda el món i torna al Born. 

Malgrat que la vida ens pot dur per viaranys que desconeixem mai deixem de ser d'on som, perquè hi ha coses que ens marquen d'una manera definitiva: la nostra família, els nostres amics, l'escola on hem anat; tot allò que hem viscut d'infants, en definitiva. Els records de la infància tenen el poder de perdurar.

En Lluís Foix deixa el poble quan és un adolescent per instal·lar-se a Barcelona i obrir-se un nou futur. Som a finals dels anys 50 del segle passat. Allí compagina treball amb estudis i idiomes en una acadèmia als vespres. Tot amb molt d'esforç personal per arribar a convertir-se en el Foix públic que més o menys hem conegut.

Però tot el que va deixar enrere, la dura vida de la postguerra en un poble pagès, la gent del poble, el treball del camp, l'escola, la seva família, els amics, les distraccions,.... és el que ens regala al llarg de les pàgines del llibre. Per ell desfilen personatges que difícilment sortirien del seu anonimat si no fos perquè serveixen per descriure la quotidianitat d'una època. Crec que la gran aportació de Foix és retratar-nos una època que ja no existeix per entendre millor d'on venim. 

La marinada sempre arriba és un relat d'història viva per entendre com es vivia a la nostra societat fa 60-70 anys i per entendre'n l'evolució posterior. Reivindica l'arrelament a la terra com a forjadora del caràcter, com a modelador dels valors d'una societat. 

És un llibre ple de sensibilitat i tendresa, perquè com diu Joan Margarit en el pròleg, és el llibre d'algú que comprèn i no jutja i que estima el lloc d'on és i ha viscut, la terra que van conrear els seus avantpassats. 



"Les arrels, del tot del tot, no moren mai." (Josep Vallverdú)