Jaume Cela/Juli Palou; Pep Brocal (il·lustrador)
Una mort massa salada
151 pp.
Barcelona: Animallibres, 2010
Col·lecció La formiga vermella, 23
ISBN: 978-84-96726-62-8
Una mort massa salada és una narració d'ambientació estiuenca adreçada a nens i nenes a partir de 9-10 anys que incorpora ingredients de novel·la negra. Ens trobem amb una protagonista de vocació detectivesca, una colla de companys que estiuegen al mateix poble (Begur) i l'aparició d'un cadàver amb signes de violència. Com a narració resulta amena i llegidora, però amb una temàtica com la que tracta caldria resoldre satisfactòriament elements com el llenguatge, que ha d'esdevenir creïble; i un desenvolupament de la trama que ha d'oferir versemblança. Es vol jugar amb elements adults (un crim, un sicari, persones corruptes, temes foscos de diners,...) però amb un tractament “infantil”, apte per a ser digerit per nens. I la combinació grinyola.
La trama es complementa amb els elements que aporta l'entorn familiar i de relació de la protagonista, una relació epistolar amb un amic que sembla més que un amic, l'aportació “professional” d'una amiga de la mare i el testimoni d'una noia de passat convuls que viu alhora sota la protecció i l'amenaça del criminal.
He tingut la sensació que eren elements necessaris per completar les 150 pàgines del llibre, però que no han estat suficientment treballats.
La manera com la Marta/Xarloca entra en contacte i es fa amiga de la Susi/Dolores resulta artificiosa i gens creïble; la informació sobre tota la trama criminal és confosa i no aporta el que hauria d'aportar. Potser es pensa que com va adreçat a nens no cal més, però llavors cal plantejar-se la temàtica que s'ha volgut desenvolupar a la narració.
El conjunt, llegidor com ja he dit abans i que pot fer passar una estona més o menys distreta, té un problema de credibilitat i versemblança i en cap moment transmet l'angoixa de persones que s'estan relacionant amb criminals que maten i que són capaces com si res de ficar-se a casa seva. Tot plegat massa fàcil i tou.
A qualsevol narració cal demanar-li un mínim de coherència i rigor si no volem acabar convertint la literatura infantil en un gènere menor on tot s'hi val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada