De llibres, llibres digitals i biblioteques personals

A l'escola on treballo fa anys que desenvolupem un programa per a la reutilització dels llibres de text. En sóc un defensor abrandat perquè més enllà d'una opció de consum que incideix en el millor aprofitament dels recursos fomenta altres valors de gran importància com ara un ús curós i respectuós del material que utilitzem i una actitud que ens consciencia positivament com a usuaris d'allò que és públic. El que és públic és de tothom i tots en som responsables del seu manteniment.
Això em sembla molt vàlid a l'escola, però alhora també crec que l'escola hauria de fomentar la valoració del llibre com a element de consum cultural i estimular en cadascun de nosaltres la formació d'una biblioteca pròpia. De vegades penso en els llibres que havia llegit quan era xic i en els que he anat comprant amb el pas dels anys. La meva biblioteca personal parla molt de mi, de la formació que he rebut, dels meus valors, del que estimo, del que he anat descobrint, de les meves preferències personals, de l'actualitat i la història literària d'aquests darrers quaranta anys,... Tot això té un valor perquè crec que una persona és també allò que llegeix.
Em preocupa, per tant, trobar el punt d'equilibri necessari entre els valors del reciclatge i la reutilització dels manuals que utilitzem a l'escola i la valoració del llibre com a objecte de consum cultural. Quedi clar també que això que dic no suposa ignorar el paper que juguen les biblioteques a l'hora de satisfer les necessitats de lectura de la gent. Les valoro, les utilitzo i poden ser una opció única absolutament vàlida de lectura. Però deixeu-me reivindicar una mica la bibliomania. A mi m'agrada“posseir “ aquells llibres llegits que m'han deixat una empremta. Tornar-los a obrir passats uns anys i rememorar sensacions llunyanes. Rellegir.

En aquesta època de canvis tecnològics que afecten el món del llibre hem de ser curosos i primmirats. No ens hem de deixar enlluernar pel canvi tecnològic sense valorar acuradament el que comportarà. No renego dels canvis, els segueixo amb curiositat i interès, però no voldria caure en la precipitació. Crec, i és la meva opinió personal, que hem de tendir cap a la convivència de suports, però no a la substitució. Totes tenen els seus punts a favor.
No crec que el llibre digital substitueixi el llibre en suport paper. Conviuran. Una persona lectora viatgera o que hagi de passar una llarga temporada fora de casa potser preferirà un leqtor amb els seus ebooks abans que carregar el seu equipatge amb molts volums. És a dir, la tecnologia satisfarà noves necessitats i tindrà el seu públic (a EEUU, que van una mica endavant en aquests i altres temes, el llibre digital no arriba al 5% del mercat del llibre), però no substituirà el suport tradicional. Crec que Umberto Eco té bona part de raó quan afirma “El llibre és com la cullera, el martell, la roda, les tisores. Una vegada s'ha inventat no es pot fer res millor” (i ho diu ell que té també una part de la seva biblioteca en format digital perquè reconeix que li va més bé per a fer determinades consultes).
Preocupa la vulnerabilitat i la presència efímera de molts suports digitals. Et veus obligat a fer còpies de seguretat i a tenir les coses dues, tres o quatre vegades per la por de perdre-les, i diria que tots hem tingut més d'un disgust en coses d'aquestes. Duren poc i angoixen qui els posseeix. Hi ha gaire gent que pugui veure cintes de vídeo de fa vint anys?. Tens la sensació que tot dura molt poc. Que el progrés tecnològic obre una cursa sense aturador cap a nous ginys cada cop més sofisticats. Però... millors? I això crea alguns dubtes i recels.
El llibre en suport paper, com a mínim, no depèn ni de l'electricitat ni de cap reproductor per a ser llegit. I podem seguir llegint (tot depèn de les qualitats, però) llibres impresos fa molts i molts anys.

A l'escola ja sentim la pressió pels llibres digitals. No negaré que un tema de Coneixement del Medi pot guanyar molt amb tots els elements interactius que s'hi poden afegir a l'hora de treballar-lo. Això és un avenç que la tecnologia facilita. I també és veritat que alumnes amb algun tipus de discapacitat (sobretot motriu) poden veure compensades les seves limitacions amb l'ús de les TIC. Tot això ho hem de saber incorporar al treball que desenvolupem a l'escola. Però hem de saber valorar acuradament quin treball hem de desenvolupar per afavorir la motricitat fina, la maduració del grafisme, quina necessitat tenim del suport paper.
Hem de saber avançar amb seguretat en la direcció correcta i ho hem de fer després de serenes i aprofundides reflexions sobre tot el que es mou al voltant del fet educatiu.