Confinats (traducció de Mercè Ubach i Núria Garcia)
Barcelona: Columna Edicions, 2020 (Grup 62)
Col·lecció No Ficció Columna
288 pp.
ISBN: 978-84-66426-91-6
PVP: 16,90€
Jordi Évole (1974) practica un periodisme valent, fins i tot agosarat. Sempre busca aquells que creu tenen coses a dir i els planteja preguntes que podrien considerar-se compromeses. I se'n surt molt bé, ja sigui entrevistant a Nicolás Maduro, el Papa Francesc, José Ma Aznar o un Miguel Bosé negacionista amb la pandèmia.
El confinament a l'inici de la pandèmia el va enxampar com a tothom en aquest país, alterant plans de vida i adaptant-se al que comportava seguir endavant tancat a casa. Entre finals de març de 2020 i finals d'abril va adaptar el seu programa d'entrevistes a La Sexta (Lo de Évole) per a parlar de la pandèmia i de com afectava tota mena de ciutadans, de les seves emocions i també de les seves conviccions. És un recull periodístic de gran interès humà.
Al llarg dels sis programes especials que va fer va entrevistar des de gent que feia front a la pandèmia des de la primera línia a personatges de certa rellevància pública en àmbits diversos. El conjunt té un interès indubtable, com a testimoni d'uns fets que van marcar un abans i un després però sobretot com a visió de la vida i del seu sentit. És un llibre que arriba al cor, curull d'emocions, que et fa reflexionar sobre els valors i les conviccions.
En conjunt el Jordi Évole ens ofereix una visió polièdrica de la societat, donant veu i valor a persones i feines sovint menystingudes. Recull el testimoni d'una dona de neteja, d'una camionera, d'un treballador del camp que recull la maduixa, d'una treballadora de residència,... Els dona visibilitat alhora que denuncia les condicions en que que han de dur a terme el seu treball i reivindica la valoració de la seva tasca.
Reivindica també el valor de la cultura i va a buscar el testimoni de gent com la Sardà, el Joaquín Sabina, la Rosalia o el Juan Antonio Bayona. M'ha colpit la que va ser la darrera entrevista que va concedir la Rosa Ma Sardà poques setmanes abans de morir quan, entre d'altres, afirma que la mort no és més que una de les moltes conseqüències de viure. O saber que el coronavirus es va endur gent com l'Aute o en Benet i Jornet. O l'angoixa amb la que el jutge Baltasar Garzón va patir la malaltia.
L'Évole treu pit amb l'entrevista que va aconseguir del Papa Francesc, però jo he gaudit més descobrint algú com l'ex-president de l'Uruguai Pepe Mújica i assaborint testimonis de regust popular, gent humil que són els que conformen la immensa majoria de la societat.
Crec que el Jordi Évole també ens fa adonar que hi ha molt bona gent al món; gent que es preocupa dels altres, persones amb qualitat humana i sensibilitat social que volen ajudar en el que està a les seves mans. Gent a la que els devem que el món en que vivim sigui un lloc menys inhòspit.
El 2020 és un any rellevant en la meva trajectòria personal. Crec que sempre el tindré associat a paraules com pandèmia i confinament. No sé si passats els anys recordarem el que hem viscut amb notícies de tota mena fins a la sacietat, però el que hem viscut ens ha ajudat a descobrir persones i les motivacions d'una poderosa humanitat. Aquest llibre n'és un testimoni fidel.
Estic totalment d'acord amb tu en aquesta visió i oportunitat que dóna a la gent més humild de poder expressar-se i a aquells que no són gaire ben vistos per una gran part de la nostra societat.
ResponEliminaLes seves entrevistes són sempre especials pel tema a tractar i per la persona.
Amb ell he après que tot i que no coincidim en algunes opinions, hem de tenir una ment molt més oberta i saber escoltar què diuen des de l'altre cantó.
És un periodista que sap d'on ve i no renega mai dels seus orígens, i això sempre ho he admirat. No és gens cregut, i té aquell punt de trapella que enganxa.
Molt interessant el que expliques. Vénen ganes de llegir-se'l.