T'avorreixes, Minimoni?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 52
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-16-4
PVP: 15,95€
Rocio Bonilla ha anat consolidant aquests darrers anys una brillant i personalíssima trajectòria en el món de l'àlbum il·lustrat. Les seves propostes són fresques, originals, amb un punt d'humor; connecten fàcilment amb els lectors i ofereixen estimulants elements de reflexió.
En aquesta ocasió ens presenta la història de la Mònica (que rep el simpàtic apel·latiu de Minimoni), una nena de més o menys 6 anys (ja va a l'escola dels grans!) i que ja té una vida ocupadíssima tots els dies de la setmana.
Tots... menys el diumenge. Un dia on no té res a fer. I és clar, s'avorreix. Va preguntant a diferents animalets què podria fer per a no avorrir-se. Ningú li dóna respostes. I al final descobrirà que és justament donant valor a les seves coses i "avorrint-se" on trobarà una sortida a la seva situació. Un àlbum que l'autora dedica "A aquelles llarguíssimes tardes de diumenge de les quals van sorgir tantes històries".
I això és el que més m'ha interessat d'aquest àlbum. Aquesta voluntat de trencar amb la percepció negativa que té l'avorriment en la vida de les persones i sobretot en la vida dels més petits. Com si fos quelcom negatiu que cal erradicar. M'interessa aquesta reflexió sobre la fal·lera d'estar permanentment ocupats, "d'aprofitar el temps". Crec que és bo que hi hagi hores on no tinguem res a fer, on puguem decidir lliurement a què dedicar-les. És un temps que ens connectarà amb el més profund de nosaltres mateixos, que ens aportarà reflexió i auto-coneixement, i on acabarem sabent millor el que ens agrada i el que no.
M'agraden els llibres que aporten elements de reflexió. I aquest, malgrat l'edat dels seus destinataris, ho fa.
L'àlbum compta amb elements de personalització i també amb l'afegit d'uns fulls, també il·lustrats per l'autora, que permeten l'organització del temps personal i la planificació de la setmana. Perquè una cosa és que tinguem temps per "avorrir-nos" i una altra que no sapiguem gestionar bé les nostres obligacions.
Resulta altament recomanable. A partir de 5-6 anys.
En aquesta ocasió ens presenta la història de la Mònica (que rep el simpàtic apel·latiu de Minimoni), una nena de més o menys 6 anys (ja va a l'escola dels grans!) i que ja té una vida ocupadíssima tots els dies de la setmana.
Tots... menys el diumenge. Un dia on no té res a fer. I és clar, s'avorreix. Va preguntant a diferents animalets què podria fer per a no avorrir-se. Ningú li dóna respostes. I al final descobrirà que és justament donant valor a les seves coses i "avorrint-se" on trobarà una sortida a la seva situació. Un àlbum que l'autora dedica "A aquelles llarguíssimes tardes de diumenge de les quals van sorgir tantes històries".
I això és el que més m'ha interessat d'aquest àlbum. Aquesta voluntat de trencar amb la percepció negativa que té l'avorriment en la vida de les persones i sobretot en la vida dels més petits. Com si fos quelcom negatiu que cal erradicar. M'interessa aquesta reflexió sobre la fal·lera d'estar permanentment ocupats, "d'aprofitar el temps". Crec que és bo que hi hagi hores on no tinguem res a fer, on puguem decidir lliurement a què dedicar-les. És un temps que ens connectarà amb el més profund de nosaltres mateixos, que ens aportarà reflexió i auto-coneixement, i on acabarem sabent millor el que ens agrada i el que no.
M'agraden els llibres que aporten elements de reflexió. I aquest, malgrat l'edat dels seus destinataris, ho fa.
L'àlbum compta amb elements de personalització i també amb l'afegit d'uns fulls, també il·lustrats per l'autora, que permeten l'organització del temps personal i la planificació de la setmana. Perquè una cosa és que tinguem temps per "avorrir-nos" i una altra que no sapiguem gestionar bé les nostres obligacions.
Resulta altament recomanable. A partir de 5-6 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada