LIJ - Què em contes, Caputxeta?

José Carlos Andrés González; Éric Puibaret (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallés)
Què em contes, Caputxeta?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 53
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-18-8
PVP: 15,95€

La veritat és que la primera sensació que m'ha deixat Què em contes, Caputxeta? ha estat la d'un cert déjà vu. És allò d'agafar un conte tradicional i canviar-li quatre coses amb la pretensió de fer-ne una cosa nova, moderna i proposar-ne una nova lectura. Les intencions acostumen a ser bones. Els resultats ja són més discutibles. 
Aquest àlbum pretén lloar la lluita de les persones per ser elles mateixes i afirmar la seva personalitat; per fer front a tot allò que predetermina les seves vides . En certa manera és com un cant a la llibertat individual, contra les coses "com han de ser". Per a que no ens espanti emprendre nous camins i sapiguem "viure diferent" amb valentia si és el cas.
Vist així estaríem davant un àlbum de tesi filosòfica que intentaria definir una manera de viure la vida. I això, com a idea, està molt bé. No sé si aquestes eren les intencions dels creadors de l'àlbum, però el que a mi no em convenç és que formi part d'un àlbum il·lustrat adreçat a primers lectors. No crec que un infant pugui fer segones lectures en aquesta línia. Ni em convencen els elements amb els que ha jugat l'autor per a desenvolupar la seva proposta: "la Capu" amb capa multicolor que planta cara a la mare i va a veure la iaia amb bici, el llop desconcertat pels canvis que observa, la iaia que està al llit llegint i elogia la valentia de la nena per voler ser diferent,... Tot molt progre i en clau feminista. 
En aquest món tot és qüestió de preferències i gustos. No pretenc convèncer a ningú de res. Potser us agradarà o fins i tot entusiasmarà. Jutgeu per vosaltres mateixos, però aquest el reservo per als amants de les adaptacions de contes tradicionals.