dijous, 28 de novembre de 2013

Caganers



Fitxer:Pessebre.jpg Enguany, la creativitat caganera del país ha arribat a la Moreneta. L'aportació catalana a una tradició cristiana tan arrelada com aquesta compta amb la genuïnitat de la figura del caganer, un punt d'humor escatològic que aporta frescor i originalitat a la representació del naixement de Jesús. Un element que genera simpaties i atreu els infants, que humanitza la realitat i l'acosta al comú. 
Fins aquí, el que m'agrada. Però tinc la sensació que la mercantilització d'una tradició com aquesta ens està perdent. Crec que no tot s'hi val. No cal ofendre ningú i caldria posar-hi els límits que marca el sentit comú, el bon gust i una certa idea del que és sagrat. Banalitzar la tradició introduint-hi elements estranys que hi tenen poc a veure amb afany mercantil banalitza el que celebrem. 
Tothom és lliure de creure el que vulgui, de celebrar el que li vingui de gust i de fer pessebre o no fer-lo; només faltaria. Però caldria evitar potinejar tradicions amb elements d'evident mal gust. Cal evitar el que té valor de sagrat per a les persones. I a mi no em passaria pel cap fer un caganer de la Mare de Déu de Montserrat o del profeta Mahoma. Aquí hi ha uns límits que caldria respectar.
Personalment, em cansa la proliferació de caganers. S'allunya del que és la tradició pessebrística. Senzillament, ni cal ni tot s'hi val.



1 comentari:

  1. així doncs per tu la la linia es posa just abans d'arribar a la religió, no? d'acord prenc nota

    ResponElimina