dijous, 26 de setembre de 2013

El relleu d'una torxa

Hi ha qui ha comparat la vida amb una espelma encesa que amb el pas de les hores es va consumint fins a extingir-se. Indubtablement, la comparació té punts de semblança amb la realitat, car la vida té una durada limitada, té fases de llum intensa; però arriba un punt en que es va apaivagant fins a expirar amb el darrer alè.
Però de la mateixa manera que podem veure-ho així, també podem capgirar el punt de vista i veure la vida com el relleu d'una torxa, com una llum que passa de mà en mà i perdura més enllà de la nostra existència, car sempre viurà alguna cosa de nosaltres mentre perduri en la memòria dels altres. Som el relleu dels qui ens han precedit en la seva lluita, i donarem el relleu als qui ens vénen al darrera. És un punt de vista optimista i vital que ens convida a viure amb il·lusió i a treballar per al bé comú, com anelles o baules d'una cadena que sumen esforços per a millorar alguna cosa del món en que vivim. 
Perquè només serem recordats per allò que fem pels altres i superi la nostra individualitat. 
Pensava això ara que estic d'un aniversari luctuós per a la meva intimitat. M'adono més que mai, potser com una de les darreres i grans lliçons que dóna la vida, que som baules d'una cadena, el relleu d'una torxa, el testimoni d'una cursa de relleus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada