diumenge, 8 de setembre de 2013

Algú em va dir

M'ha agradat aquesta bonica cançó d'amor de la Carla Bruni, Quelqu'un m'a dit.




On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Que de nos chagrins il s’en fait des manteaux
Pourtant quelqu’un m’a dit…

Que tu m’aimais encore,
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Serais ce possible alors ?

On me dit que le destin se moque bien de nous
Qu’il ne nous donne rien et qu’il nous promet tout
Parait qu’le bonheur est à portée de main,
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Pourtant quelqu’un m’a dit… 


Que tu m’aimais encore,
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Serais ce possible alors ? 


Mais qui est ce qui m’a dit que toujours tu m’aimais?
Je ne me souviens plus, c’était tard dans la nuit,
J’entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
“Il vous aime, c’est secret, lui dites pas que j’vous l’ai dit”
Tu vois quelqu’un m’a dit… 


Que tu m'aimais encore, me l'a t'on vraiment dit...
Que tu m'aimais encore, serais ce possible alors ? 


On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Que de nos tristesses il s’en fait des manteaux.
Pourtant quelqu’un m’a dit… 


Que tu m’aimais encore,
C’est quelqu’un qui m’a dit que tu m’aimais encore.
Serais ce possible alors ?



********************

M’han dit que les nostres vides no valen gran cosa
Passen en un instant com fan les roses
M’han dit que el temps és un cabró
Que de les nostres penes se’n fan abrics.
Però algú m’ha dit…

Que tu m’estimes encara.
És algú que m’ha dit que m’estimes encara.
Serà això possible ?

M’han dit que el destí es riu bé de nosaltres.
Que no ens dona res i ens ho promet tot
Sembla que la sort es porta a la mà.
Llavors dona la mà i retroba la bogeria.
Però algú m’ha dit…

Però qui és el que m’ha dita que m’estimaràs cada dia?
Jo ja no me’n recordo, era tard a la nit,
Escolto encara la veu, però no vec la cara
Si vosaltres estimeu, és secret, no els diré pas que vosaltres ho heu dit.
Tu comprens que algú m’ha dit…

Que tu m’estimes encara, es veritat el que ha dit…
Que tu m’estimes encara, serà això possible ?
M’han dit que les nostres vides no valen gran cosa
Passen en un instant com fan les roses
M’han dit que el temps és un cabró
Que de les nostres penes se’n fan abrics.

Però algú m’ha dit… 

                                ********************

Els Amics de les Arts, partint de la melodia, n'han fet aquesta particularíssima versió: I no sé el què m'ha dit.


Vés que aquest dematí
m'he aixecat fent un bot,
m'ha arribat un missatge que deia:
sobretot, carinyo, hem de parlar,
hi ha quelcom important.
Hem quedat en un bar,
ha entrat titubejant,
parlava d'un tal Pau
que havia esdevingut 

un amic de veritat,
un company pistonut.

Ha deixat anar un suspir,

m'ha mirat fixament,
ha parlat una estona
i ha marxat corrents.

I no sé el que m'ha dit,
però semblava important.
I no sé el que m'ha dit,
quin gran interrogant.

Més tard un vell amic
m'ha trucat fet un nyap,
des d'un àtic del centre
m'ha vist caminant,
i m'ha dit: bon amic meu,
m'has de fer un gran favor,
jo demà no hi seré.
I ha saltat pel balcó.

I no sé el que m'ha dit
però semblava important,
i no sé el que m'ha dit,
ha volat un instant. 

I no sé el que m'ha dit,
però semblava important,
i no sé el que m'ha dit,
quin gran interrogant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada