dimarts, 20 de març de 2012

Testament a Praga

Tomàs i Teresa Pàmies
Testament a Praga
Barcelona: Edicions Destino, S.A., 1984
Col·lecció Llibres a Mà, 5
ISBN: 84-233-1307-7


Sempre hi ha un motiu que t'impulsa a adquirir un llibre: el prestigi d'un autor, una ressenya favorable, una recomanació d'algú de confiança, una temàtica que t'interessa, una coberta atractiva, un resum de contracoberta que sap atreure el teu interès,...
I després de l'adquisició no sempre hi ha la lectura. Aquell exemplar troba el seu lloc en un prestatge i espera pacientment ser llegit en un moment o altre. I aquest moment no sempre arriba. De fet hi ha llibres que no troben mai el seu moment i acaben sent oblidats; són un munt els llibres no llegits, que s'esgrogueeixen i s'empolsimen en l'oblit.
Amb Testament a Praga m'ha passat una cosa d'aquestes. Va ser comprat el gener del 1985 (en aquells temps tenia el costum de posar la data d'adquisició) i no ha estat fins ara, vint-i-set anys després, que m'he decidit a llegir-lo. Mentre hi ha vida hi ha esperança, diuen, i el dia ha arribat.
El llibre gira al voltant de les memòries del Tomàs Pàmies, pare de la Teresa Pàmies; i s'alternen amb les vivències i neguits de la Teresa arran de la mort del pare i amb el rerefons de la Primavera de Praga, que va provocar contradiccions, debats i neguits entre els qui professaven la fe en el socialisme.
El Tomàs se'ns presenta com un home d'acció, d'esperit àcrata, valent, decidit, fins i tot eixelebrat; un home treballador, amb ètica, i inquiet per allò que entenia per justícia social; però també amb les seves contradiccions i misèries, que no cal detallar.
Les seves vivències i les seves inquietuds el van portar a creure en una ideologia que superés la injustícia i creés un món nou. Gairebé va transmetre genèticament als seus fills la fe en el socialisme.
El seu relat és el relat de la història del segle XX, des de la Revolució Russa fins a la Primavera de Praga, passant per la 2a República, la Guerra Civil, la 2a Guerra Mundial i l'exili.
Del llibre em quedo amb la lúcida reflexió sobre el que no va funcionar durant la Guerra Civil i el que no funcionava en allò que s'anomenava el socialisme real. És una anàlisi plenament actual, feta per algú que hi creia, des de la senzillesa i el punt de vista d'un treballador. El millor del llibre.
Passats els anys, vist l'ensorrament del mur de Berlín i la caiguda dels règims comunistes de l'Europa de l'Est, ens ha de quedar la idea que les persones són més importants que les ideologies, i que han de poder desenvolupar les seves potencialitats en llibertat i en un marc de respecte als drets fonamentals.
La Primavera de Praga era un signe d'això i la caiguda d'aquells règims la constatació.
El vell Pàmies diu vàries vegades al llarg del llibre que l'home és fill de les circumstàncies. Pot servir com a justificació de determinades actuacions, però és ben evident que fem en funció del que ens toca viure. I és el que queda.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada