L'Ombra del Vent
Barcelona: Ed. Planeta, 2003 (7a. edició)
ISBN: 84-9708-104-8
L'Ombra del Vent planteja una intriga a partir d'un llibre maleït. La recerca de dades sobre el llibre i el seu autor porta el protagonista a seguir el rastre de tot allò que va descobrint. El protagonista esdevé presoner de l'objectiu de les seves investigacions i estableix amb la seva vida privada curiosos paralel·lismes.
La recerca i totes les intrigues que es combinen retraten escenaris d'una Barcelona que podem imaginar fàcilment i ens acosten als ambients i a alguns dels personatges més característics de la primera meitat del segle XX: burgesia, església, policia,... Unes descripcions dominades pels ambients eteris i grisosos (l'adjectiu vaporós apareix reiteradament a la novel·la), tal com va ser l'època en la qual està ambientada.
La narració compta amb personatges d'una personalitat poderosa ( l'agudesa i el sentit de l'amistat del Fermín, que es menja al protagonista quan entra en acció; la generositat del Miquel, i tants d'altres) i amb elements d'una gran originalitat que poden ser recordats molt més enllà (el Cementiri del Llibres Oblidats és un element d'una força molt suggeridora).
El millor que pot dir-se del llibre és que enganxa i crea una sana addicció a la lectura fins al desllorigador final del mateix. T'atrapa i no el pots deixar, i això ja és molt.
No sé si la traducció al català treu força a alguns dels diàlegs que imagines hilarants, però és un signe de normalitat cultural que cal agrair traduir obres escrites en castellà al català. La literatura catalana no es pot entendre sense la llengua que originalment l'identifica. Evidentment no és literatura catalana tot el que es publica en català, però és bo poder llegir en català quantes més obres millor.
La recerca i totes les intrigues que es combinen retraten escenaris d'una Barcelona que podem imaginar fàcilment i ens acosten als ambients i a alguns dels personatges més característics de la primera meitat del segle XX: burgesia, església, policia,... Unes descripcions dominades pels ambients eteris i grisosos (l'adjectiu vaporós apareix reiteradament a la novel·la), tal com va ser l'època en la qual està ambientada.
La narració compta amb personatges d'una personalitat poderosa ( l'agudesa i el sentit de l'amistat del Fermín, que es menja al protagonista quan entra en acció; la generositat del Miquel, i tants d'altres) i amb elements d'una gran originalitat que poden ser recordats molt més enllà (el Cementiri del Llibres Oblidats és un element d'una força molt suggeridora).
El millor que pot dir-se del llibre és que enganxa i crea una sana addicció a la lectura fins al desllorigador final del mateix. T'atrapa i no el pots deixar, i això ja és molt.
No sé si la traducció al català treu força a alguns dels diàlegs que imagines hilarants, però és un signe de normalitat cultural que cal agrair traduir obres escrites en castellà al català. La literatura catalana no es pot entendre sense la llengua que originalment l'identifica. Evidentment no és literatura catalana tot el que es publica en català, però és bo poder llegir en català quantes més obres millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada