Cada diada de Sant Jordi representa un aniversari molt especial per al diari AVUI. Ja en van trenta-cinc des d'aquell llunyà 23 d'abril de 1976 en que va sortir al carrer el número 1. Un petit miracle, fruit de la tenacitat i convicció que un diari en català havia de ser el més normal del món a Catalunya. A hores d'ara allò, que en aquell temps va ser excepcional i que ha hagut de superar obstacles de tota mena i greus dificultats econòmiques, ha esdevingut la norma. I tenim com un fet habitual llegir premsa en català. Ha estat la premsa comarcal, l'edició en català d'El Periódico, l'Ara i, des d'ahir, l'edició en català de La Vanguardia. La Vanguardia ja és el diari en català amb més subscriptors, i la suma de tots els exemplars de diaris que es publiquen en català convida a l'optimisme. Vull ser optimista. El que amb l'Avui va ser excepcional ara ha esdevingut habitual, i les empreses més poderoses de mitjans de comunicació han hagut de vèncer velles resistències i cedir davant la demanda de diaris en català d'una massa creixent de lectors. Hi ha demanda, hi ha públic i hi ha negoci, malgrat una certa crisi en el sector de la premsa escrita.
És el triomf de la tenacitat, de creure en el que fas, de convertir-nos de mica en mica en un país normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada