La biblioteca de los nuevos comienzos, de Michiko Aoyama

Michiko Aoyama
La biblioteca de los nuevos comienzos
Barcelona: Ed. Planeta, 2023-2025
Col·lecció Booket
304 pp.
ISBN: 978-84-08-30323-7
PVP: 10,95€ 

La biblioteca de los nuevos comienzos m'ha semblat una novel·la deliciosa que traspua optimisme i una actitud positiva cap a la vida. Són cinc històries de personatges anònims que no destaquen especialment, amb una trajectòria, que viuen instal·lats en una certa grisor que no els deixa del tot satisfets i que en un moment de la seva vida es plantegen la necessitat de canviar coses. Per un motiu o altre van a parar a la biblioteca d'un centre cultural que hi ha al costat d'una escola i es troben amb la bibliotecària, la senyora Komachi, que els pregunta indefectiblement el que estan buscant. Ella, amb tota la seva professionalitat, atén les seves demandes i entre els oferiments bibliogràfics inclou un títol que aparentment no té res a veure amb el que han demanat. Amb tot plegat ella els regala una figureta de feltre de llana que va elaborant a les estones mortes i que guarda en una capsa metàl·lica d'unes famoses galetes.

Amb el préstec i el regalet aquests usuaris tan diversos aniran descobrint les claus del que han de canviar per a culminar les seves aspiracions.

Són històries humanes, creïbles; amb un missatge d'esperança.

És d'aquells llibres que hauries de llegir proveït d'un llapis per a subratllar les moltes frases suggeridores que aniràs trobant i que et fan aturar a reflexionar-hi. Perquè en el fons et parla de com viure la vida i trobar-li el sentit que desitges. 

Els personatges són totalment independents els uns dels altres, no es coneixen, porten vides independents, però indirectament formen part del mateix paisatge humà que comparteixen i que l'autora, amb molta habilitat, fa coincidir en aquest mateix barri per on es mouen. 

La lectura d'aquest llibre m'ha dut a la memòria les paraules de la Irene Vallejo quan diu que els llibres cuiden de nosaltres perquè ens donen respostes i sempre són al nostre costat. Per això els hem de cuidar i estimar. Aquí ho trobareu bellament exemplificat.

Quedem per llegir?

Voldria dir d'entrada que sempre cal celebrar totes les iniciatives benintencionades que afavoreixin la lectura. I d'iniciatives n'hi ha moltes: contacontes, animacions amb formats diversos, clubs de lectura, trobades amb autors, la Diada de Sant Jordi...

Dic això davant d'una notícia sobre una nova iniciativa que es va estrenar recentment: les "Reading parties" (Festes de lectura). De què es tracta? Doncs un grup de persones es reuneixen en un lloc amb unes certes condicions (silenciós, relaxant,...) per a llegir. No es coneixen de res ni és obligatori comentar res. Cadascú llegeix el que vol (ha de dur el seu llibre). És una oportunitat de socialitzar i conèixer altres amants de la lectura.

A Barcelona es va celebrar al Maremàgnum i al darrera hi havia Planeta de Libros, que va fer arribar alguns autors per intercanviar impressions amb els assistents sobre el que estaven llegint.

Algú pensarà: Oh, què xulo! Tendim a creure que les innovacions i les novetats milloren les coses, però no estic segur que sempre sigui així. Li vaig donar voltes al tema, em va punxar el sentit comú i vaig pensar: Cal?

Potser es busca potenciar la dimensió social de la lectura, però llegir és un acte molt íntim i si realment t'interessa llegir busques el temps necessari, t'acomodes on estiguis bé i t'hi poses. A casa tinc el que anomeno "raconets lectors", que varien en funció de l'hora del dia i l'època de l'any. I busques això, racons agradables, silenciosos, amb les mínimes distraccions.

Al pas que anem aviat llegir es convertirà en acte de rebel·lia, d'insurrecció, davant aquest món accelerat i degradat per la fal·lera de la immediatesa; on cada vegada és més difícil trobar algú que no estigui pendent de la pantalla del seu mòbil en tot moment.

Si alguna cosa odio en aquest món són aquells que et diuen que els agrada llegir però que no ho fan perquè no tenen temps. Menteixen hipòcritament. Segur que troben temps per a d'altres coses que els interessen més. No són millors que els que et diuen obertament a la cara que no els agrada llegir i que no ho fan mai. Cabrien tots al mateix sac.

Si la cosa té èxit ho celebraré i la donaré per bona. Cal esperar que no sigui flor d'un dia.

Assaig general, de Milena Busquets

Milena Busquets
Assaig general (Traducció de Lurdes Serramià)
Barcelona: Amsterdam, 2024
160 pp
ISBN: 978-84-19960-11-5
PVP: 18,95€

A Assaig general la Milena Busquets segueix instal·lada en el terreny de l'autoficció. Diferents aspectes de la seva vida defineixen l'eix argumental del llibre. I la família, especialment la complicada relació amb la seva mare, n'ocupen una part important. Fa patir quan diu que la seva mare no la va estimar i ens transmet la sensació d'haver crescut en un entorn de mancances afectives (els seus pares, grans, es van separar quan era una nena; i la prioritat de la mare era la seva feina a l'editorial). Són coses que tenen les seves conseqüències al llarg de la vida i que a ella li ha costat integrar.

Una vegada més tenen un paper important el germà, els fills, els pares dels seus fills, persones que ha conegut en un moment determinat de la seva vida, i tots els ex i parelles que són i han estat.

Això encadena amb un altre dels temes que tracta, que és el de la solitud. Resulta contundent quan afirma les coses de la vida per les quals val la pena esforçar-se una mica (gairebé totes) i n'exclou les relacions amb els homes, que té assumit que no li duraran.

Per feina, també ens parla del món editorial i dels escriptors, de les vanitats i mesquineses que l'envolten i de com l'èxit i el fracàs condicionen relacions personals i decisions de futur.

En fi, Assaig general, és un tribut al que podríem definir "l'univers Busquets": les persones que en formen part, el seu món més íntim, el procés creatiu, el món editorial;.... En certa manera complementa Les paraules justes. Trobo que és un llibre més equilibrat i madur, millor, tot i que hi ha moments en que l'autora sembla fer un exercici de psicoteràpia, sobretot quan analitza la relació amb la mare.

Resulta interessant i t'endinsa en el món més personal d'aquesta autora.