En bona part som el que llegim. Tota lectura va deixant la seva petjada. I és tot aquest pòsit de reflexions, opinions i sentiments el que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. Llegim per a satisfer necessitats i per a viure més intensament, i és aquesta part de la meva vida la que trobareu reflectida a partir d'aquí.
Un bloc sobre el que llegeixo i el que penso.
dimecres, 13 de maig del 2020
L'encís esclatant i efímer dels pipiripips
La rosella és una de les flors amb més denominacions territorials. Algunes resulten entranyables, com ara pipiripips (pròpia d'aquí al Bages) o badabadocs (Castellar-Sant Quirze). Però si ens movem per territori català descobrirem paraules com ara babol/ababol, capellà, caputxí, colet, gall, gallaret, gallgallaret, lloca, paparota, paramà, quicaraquic,... I segurament me'n dec deixar. Una riquesa lèxica que esdevé un autèntic tresor. I si té tantes denominacions és perque és molt comuna i present arreu. Creix espontàniament al mig dels camps de cereals i per les vores dels camins, tenyint cridanerament de vermell el paisatge. La seva presència convida a l'aturada i l'observació, a convertir-te en un badoc. L'espectacle de verd i vermell dels camps és intens i el seu missatge ben clar: La primavera és aquí!
L'espectacle de verd i vermell dels camps és intens i el seu missatge ben clar: La primavera és aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada