Diari d'Anna Frank

Anna Frank
Diari 
(traducció de Ramon Folch i Camarasa)
(existeixen múltiples edicions d'aquesta obra)
294 pp.

L'Anna Frank va néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt en el si d'una família jueva benestant. El 1933 la seva família decideix traslladar-se a Amsterdam i el dia que l'Anne compleix tretze anys, el 12 de juny de 1942, entre d'altres, rep el regal d'un diari personal. Aquí comença l'aventura d'un relat que resulta colpidor quan el relaciones amb la tragèdia que es va esdevenir a posteriori. El genocidi del poble jueu és una de les grans tragèdies en la història d'Europa, quelcom que ha trasbalsat consciències i ens posa en alerta per a que mai més pugui repetir-se res semblant. 

L'Anne, la seva família, un matrimoni amic i un altre conegut s'amaguen en un annex a l'empresa on treballa el pare de l'Anne. Un total de vuit persones. És l'estiu de 1942 i la jove protagonista només té tretze anys.
L'Anne s'inventa una amiga, la Kitty, a qui va adreçant les entrades del seu diari. I colpeix, perquè en cap moment s'endevina la tragèdia final. Sempre és present una sensació de temporalitat, que l'esperat final de la guerra arribarà aviat i farà possible el retorn a una desitjada normalitat amb la tornada a l'escola i a tot allò que havia conegut amb anterioritat.

Ramon Folch i Camarasa, traductor

És la visió d'una nena en transició cap a l'adolescència, que no és diferent de qualsevol altra nena de la seva edat. I és que quan comença el diari ens parla de les coses més habituals en una adolescent de tretze anys: els nois que li agraden, els professors de l'institut, la seva família,....
I al cap de cop, coincidint amb l'ocupació d'Holanda per l'exèrcit alemany, assistim al trasllat de la seva família fins al refugi triat davant l'assetjament exercit per les noves autoritats. I vas prenent consciència del munt de prohibicions i discriminacions de les quals és víctima el col·lectiu jueu. El drama de la situació es percep des d'una certa llunyania, observada des de les escletxes d'una cortina o d'una finestra entreoberta; i tot va sent narrat amb aquella mirada innocent, fins a un cert punt ingènua; però on ja s'han instal·lat la por i el temor; perquè també es van fent presents les conseqüències de la política genocida. I es viu en estat d'alerta amb el temor permanent de ser descoberts i portats a un camp d'extermini. 
L'Anne ens va narrant la vida quotidiana a l'Annex, les rutines que té instaurades, el seguiment de la guerra des de les notícies que difon la ràdio, les tensions i tibantors que genera la convivència permanent en un espai reduït, la lluita per fer-se valer i no ser considerada només una nena, el descobriment de l'amor, les seves expectatives de vida,...
En cap moment perceps un deixar-se anar, un deprimir-se davant el que estàs vivint. Domina la idea que allò és temporal i s'acabarà aviat. Intenta aprofitar el temps, aprendre idiomes, estudiar i llegir molt.
Sorprèn que ja de jove tingués clar que no volia ser una dona predestinada a tenir cura d'una llar, que li agradaria ser escriptora i fer coses a la vida. Sorprèn també la maduresa i els punts de vista que mostra en alguns passatges del diari, més propis del món adult. 
La darrera entrada del diari correspon a l'1 d'agost de 1944. Res feia presagiar, tot i que l'Anne era conscient dels perills que corrien, que el 4 d'agost el seu amagatall seria descobert per la Gestapo i tots els que s'hi amagaven portats a camps de concentració, d'on només tornaria el pare. L'Anne va morir el març de 1945 al camp Bergen-Belsen, només dos mesos abans de l'alliberament d'Holanda i uns pocs més abans de l'acabament d'una guerra que es va donar per liquidada el 2 de setembre de 1945. Tenia 15 anys i un munt de somnis i desitjos que no va poder arribar a culminar.