L'home que mirava passar els trens
(traducció de Ramon Folch i Camarasa)
Barcelona: Edicions 62, 2003
Col·lecció de Novel·la Negra de l'AVUI, 1
255 pp.
Tenia entre les meves assignatures pendents llegir Simenon (1903-1989). Com a escriptor va tenir una fecunditat extraordinària i no sabia si començar per alguna novel·la protagonitzada pel cèlebre inspector Maigret o per quelcom diferent. Finalment m'he decidit per aquesta segona opció i confesso que la tria m'ha entusiasmat.
L'home que mirava passar els trens ens presenta Kees Popinga, un home al voltant de la quarantena que gaudeix d'una posició confortable a la ciutat holandesa de Groningen. Casat, dos fills, una casa construïda al seu gust, una bona feina com apoderat d'una important empresa naviliera,... Tot a la seva vida gris i monòtona reforça una posició de petit burgès benestant. De cop i volta, una nit, el seu cap li confessa que ha estat defraudant des de fa temps la seva empresa, que està a punt de declarar-se en fallida i que ell simularà el seu suïcidi i fugirà no se sap on per tornar a començar. Aquesta confessió el trasbalsa i veu trontollar tot allò que ha anat construint al llarg dels anys. Ell també decideix fugir i inicia una peculiar espiral delictiva. Assistim, en un relat magistral, al procés de degradació de la seva ment, a com s'altera la seva percepció de la realitat, a com es van desenvolupant els seus deliris i la seva paranoia.
I aquí crec que rau un dels gran valors d'aquest llibre, el brillant exercici d'instrospecció en una ment malalta que fa l'autor gratant en els meandres més foscos de la condició humana.
La traducció de Folch i Camarasa és excel·lent, aconseguint en tot moment que el text flueixi amb amenitat i elegància. Del tot recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada