Les dones sàvies de la muntanya
Barcelona: Edicions 62, 2014
Col·lecció Èxits, 119
264 pàgines
ISBN: 978-84-297-7147-3
P.V.P.: 19,50€
264 pàgines
ISBN: 978-84-297-7147-3
P.V.P.: 19,50€
Hi ha un temps relativament recent en que anar al metge no formava part dels hàbits quotidians. La gent només hi anava quan estava realment greu cercant aquell tractament que no estava al seu abast. Habitualment es passava amb remeis casolans que servien per alleugerir els símptomes de les malalties més lleus i habituals. Hi havia un saber ancestral compartit sobre les propietats medicinals de les plantes que s'anava transmetent oralment i mitjançant l'experiència compartida. I aquí és on entra la protagonista d'aquesta novel·la, la Sofia, que es deu dir així en honor a la darrera trementinaire (la Sofia d'Ossera) de la que es té notícia i que va fer el seu darrer viatge per fer arribar els seus remeis l'any 1982.
I és que Les dones sàvies de la muntanya ret homenatge a la figura de les trementinaires, unes dones (perquè era un ofici femení) que elaboraven remeis casolans (ungüents, combinacions d'herbes, olis,...) a partir del coneixement que tenien del medi natural i que marxaven un cop o dos l'any per vendre els seus remeis als clients habituals, amb els que mantenien una relació directa de confiança basada en la coneixença.
Era una ocupació localitzada a l'Alt Urgell, a Vall de Vansa, entre la Serra del Cadí i Port del Comte, al voltant de la població de Tuixent, on es troba actualment el Museu de les Trementinaires.
Per què era una ocupació tan localitzada? Doncs per la situació que es va viure a mitjans del segle XIX en aquell indret. L'increment demogràfic va fer que no hi haguessin recursos suficients per a la gent de la vall i que molts homes emigressin a la recerca d'un futur millor. La novel·la, ben documentada, mostra aquest fet en l'emigració a França del pare de la protagonista. Les dones que van quedar soles van trobar un mitjà de subsistència en l'activitat trementinaire. L'ofici deu el seu nom a la trementina, un preparat a partir de la resina del pi roig de la que se'n feien pegats contra les picades, els cops i les torçades; i que els va donar molta popularitat.
Les dones sàvies de la muntanya planteja una intriga a estones truculenta protagonitzada per trementinaires. Hi veiem l'ofici, les condicions de vida, l'entorn social, escenaris coneguts; tot amanit amb algunes llegendes i una intriga entre criminal i passional que es va desenvolupant fins al desenllaç final.
Fa de bon llegir, es digereix sense dificultat i aporta un coneixement enriquidor d'un ofici perdut que va ser ben present durant més de cent anys en el nostre entorn més proper.
I és que Les dones sàvies de la muntanya ret homenatge a la figura de les trementinaires, unes dones (perquè era un ofici femení) que elaboraven remeis casolans (ungüents, combinacions d'herbes, olis,...) a partir del coneixement que tenien del medi natural i que marxaven un cop o dos l'any per vendre els seus remeis als clients habituals, amb els que mantenien una relació directa de confiança basada en la coneixença.
Era una ocupació localitzada a l'Alt Urgell, a Vall de Vansa, entre la Serra del Cadí i Port del Comte, al voltant de la població de Tuixent, on es troba actualment el Museu de les Trementinaires.
Per què era una ocupació tan localitzada? Doncs per la situació que es va viure a mitjans del segle XIX en aquell indret. L'increment demogràfic va fer que no hi haguessin recursos suficients per a la gent de la vall i que molts homes emigressin a la recerca d'un futur millor. La novel·la, ben documentada, mostra aquest fet en l'emigració a França del pare de la protagonista. Les dones que van quedar soles van trobar un mitjà de subsistència en l'activitat trementinaire. L'ofici deu el seu nom a la trementina, un preparat a partir de la resina del pi roig de la que se'n feien pegats contra les picades, els cops i les torçades; i que els va donar molta popularitat.
Les dones sàvies de la muntanya planteja una intriga a estones truculenta protagonitzada per trementinaires. Hi veiem l'ofici, les condicions de vida, l'entorn social, escenaris coneguts; tot amanit amb algunes llegendes i una intriga entre criminal i passional que es va desenvolupant fins al desenllaç final.
Fa de bon llegir, es digereix sense dificultat i aporta un coneixement enriquidor d'un ofici perdut que va ser ben present durant més de cent anys en el nostre entorn més proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada