Batec de paraules, de Joana Raspall

Joana Raspall i Juanola; Carme Arenas (de la introducció)
Batec de paraules. Poesia Lírica Completa
Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa edicions, 2013
616 pp.
ISBN: 978-84-92745-73-9
PVP: 22€

He de dir en primer lloc que la lectura d'aquest llibre m'ha suposat la descoberta d'una autora de gran qualitat. La Joana Raspall va viure cent anys amb humilitat i discreció i d'ella coneixia els poemes que havia escrit per als infants (i que havia triat per a treballar la poesia amb els meus alumnes) i sabia que havia treballat de bibliotecària i que havia fet aportacions al món de la lexicografia col·laborant en l'elaboració de diccionaris. 
El present volum compta amb una documentada introducció de la Carme Arenas que aporta informació biogràfica i les claus per a valorar la seva obra. Tot seguit hi trobem els cinc títols que es van publicar entre el 1991 i el 2010 (quan ja s'acostava a la vuitantena i fins que va estar a punt d'esdevenir centenària) de la seva poesia lírica: Ales i camins, Llum i gira-sols, Arpegis, Instants i Jardí vivent. A més a més s'hi ha afegit obra inèdita. El conjunt impressiona per la quantitat, la qualitat i la temàtica. 
La Joana Raspall va ser una persona inquieta que va treballar per tot allò que va considerar necessari per a servir el país i sempre amb un sentit de la llengua. I aquí podem incloure els seus plantejaments per a desenvolupar espais propis per als infants a les biblioteques (que avui comencen a ser una realitat reeixida a totes les biblioteques) i la seva dedicació a la poesia infantil. En un moment donat es va adonar que els nens necessitaven trobar una poesia adequada a les seves capacitats, amb un llenguatge senzill però comunicatiu que esdevingués una eina eficaç per a que la poesia pogués ser gaudida i compresa. I això volia dir oferir poemes que juguessin amb els elements musicals del llenguatge i oferissin una experiència estètica

plaent. I s'hi va posar sense deixar de banda que els nens no només s'ho havien de passar bé i prou llegint els seus poemes sinó que també havien de fixar-se en les coses que hi havia al seu voltant i reflexionar-hi. És a dir, la poesia com a eina educativa. 
Ella deia que "feia escaleta", és a dir, posava els primers graons per fer-los perdre la por al llenguatge de la poesia, per motivar-los, i perquè de grans poguessin enfrontar-se a poemes més complexes. I feia això conscient que així no guanyava cap mèrit de poeta, que seria una tasca no gaire valorada; però que ella entenia com un acte de servei necessari. 
La Joana va escriure sempre i des de ben joveneta teatre i poesia. I sorprèn descobrir el mestratge de Carles Riba, el rigor per la forma en forma d'haikús i tankes, els seus poemes només amb monosíl·labs i les temàtiques que tracta. Els seus poemes parlen de la natura, d'animals i plantes; però també del pas del temps, de l'amor, la mort, del sentit de la vida,... sense deixar de banda la crítica social (sobretot quan critica el consumisme i la banalitat que envolten la celebració del Nadal). Hi veiem una Joana atenta i sensible al que passa al seu voltant, impregnada d'un vitalisme encomanadís. 
Voldria destacar la seva visió de l'amor, on reivindica la tendresa i la comunicació afectiva per donar consistència a la relació. 
En definitiva, crec que es tracta d'un llibre extraordinari que aporta brillantor a la celebració del centenari de la seva autora (que va morir dos mesos després de la publicació del volum) i que dóna motius per a gaudir reiteradament dels seus poemes.
De la seva extensa obra us deixo aquesta tria, que és molt personal i que no pretén ser exhaustiva: 

Amics - Certesa - Confiança - Dos mots - El nostre pis - El paper en blanc - El rellotge - Els llibres - Estimo les lletres - Inseguretat - Música llunyana - No posseeixo res - Parlem d'amor - Plenitud - Quan parla l'esperit - Quin amor - Sempre al mirall - Si el món fos - Vull -.